Els veïns prehistòrics de Banyoles

Ara fa set mil anys un grup d'humans van ocupar, a poc a poc, la zona de la ribera del llac de Banyoles. Experimentats caçadors, van dominar la terra i van domesticar els animals. Sense saber-ho van ser els creadors d'un poblat del neolític antic: la Draga

Reconstrucció d'una de les cabanes de la Draga
Reconstrucció d'una de les cabanes de la Draga Wikimedia Commons
1 de novembre del 2004 a les 00:00
Assessor
Josep Tarrús
Guardar a favorits

Una petita península s'endinsa a les aigües del llac. A la riba, la platja es confon amb els aiguamolls i el bosc de ribera: pollancres, llorers, oms... Més endins, roures, boixos i avellaners. Una zona protegida per les aigües, un lloc apte per al cultiu que convida a quedar-s'hi. Així els ho sembla als homes i dones que hi arriben un dia sense data de fa 7.200 anys.

Són els descendents d'aquells grups humans que, al VI mil·lenni aC, van arribar de l'Orient Mitjà, un dels primers punts del planeta on es van dominar les pràctiques agrícoles i ramaderes fins a revolucionar l'evolució cultural humana. D'allà, es desplaçaren cap a les costes del que hauria de ser l'Adriàtica i de Sicília, i després fins al que s'anomenaria península Ibèrica. Formaven part de la cultura cardial, un nom degut a les seves ceràmiques: decorades amb impressions de curculles de Cardium. Van ser ells qui van dur l'agricultura i la ramaderia fins a l'est de la Mediterrània. S'establiren en diferents punts de la costa i d'allà feren incursions a l'interior. Buscaven llocs humits vora el riu i vora els estanys. Lentament, ocuparen el territori en grups aïllats amb pocs contactes i escassos intercanvis. Dominaren la terra, domesticaren animals, inventaren eines i rituals... i van ser, per damunt de tot, incansablement enginyosos. Deixaren la prehistòria a punt d'entrar a la història. Eren, tot i que ells no podien saber-ho, els habitants del neolític. 

A Banyoles, un grup d'unes cent persones decideix que a la platja, vora l'estany, hi alçaran el seu poblat. Serà el poblat neolític de la Draga.

Petites cabanes

Un esforç de tot el grup. Una feina de dies. Els més grans decideixen el lloc: protegit del vent, de les aigües i de possibles forasters. Primer, cal talar els arbres fins que s'obtingui una clariana i, de pas, aconseguir estaques i troncs útils per a construir les cabanes. En calen molts, d'arbres. Calen també destrals i punyals. I cal, sobretot, el treball de tots. 

Un pal central de roure enfonsat a terra. Tot seguit, les parets: estaques unides amb un entramat de troncs d'avellaner o salze lligats amb cordes de liana i revestit tot amb una capa de fang. I, després, el teulat, a uns tres metres d'altura, a dues aigües i fet de canya, palla i herba. Un teulat sòlid que s'acaba amb un aïllant fet de fang.

És la primera de les grans cabanes, construccions rectangulars de deu metres de llarg i quatre d'amplada. Ha estat una feina dura. Tanmateix, només és la primera. Per a encabir tota la població (arribaran a ser uns cent cinquanta) els en calen set o vuit, que distribueixen en dues fileres separades per carrers. Les alcen elevades de terra, sobre unes planxes de fusta, per a protegir-se de la humitat i d'una possible pujada de les aigües del llac. Tot és calculat fins l'últim detall en un urbanisme incipient.

Una llarga passarel·la d'estaques separa les cabanes, vora la platja, d'una part més alta, i més seca, del poblat. Una zona que destinen a les activitats comunals com els graners, els focs, l'horta, el ramat... i les mil tasques productives d'un grup que vol prosperar. Els graners són construccions semblants a les cases però enllosades, ovalades i més petites. A dins hi guarden els molins per a fer farina, les eines de treball agrícola i, sobretot, el gra i les lleguminoses (faves, pèsols, farina...). Els fogars, que són molts, són cubetes rodones poc profundes –de seixanta a cent vuitanta centímetres de diàmetre– on es cuina, es cou la ceràmica i es torra el gra. Al costat dels focs, unes plataformes de fusta aguanten les gerres de ceràmica plenes de cereals que es torren amb l'escalfor del foc. Quan els recursos són escassos, tot ha d'estar ben planificat.

Més enllà del poble, s'allisa la terra per als horts i el ramat. Fixar les tanques per al bestiar, habilitar camins per anar d'una zona a una altra, fer estacades per a protegir de l'aigua... la feina no s'acaba. Homes, dones i nens, seguint la saviesa dels més grans, el mantenen com allò que és: un reducte de civilitat vora el llac.

    

Urbanitzar és només la primera d'una llarga sèrie d'activitats. I és que els habitants de la Draga són, bàsicament, pagesos: dels seus avantpassats, n'han heretat una cultura agrícola. És per això que, un cop instal·lats, les tasques es repeteixen, any rere any, amb precisió climatològica.

A l'hivern, abans de plantar, cal cremar el bosc per a obrir-hi espais. Es busquen les terres més planes vora el poblat, es desforesten i es llauren. Quan encara no es disposa d'arades, les aixades de mànec llarg fetes amb os d'animals són una eina preciosa. Tot seguit, ja es pot plantar: blat i ordi de diferents varietats. I, després, cal esperar. La collita no arribarà fins al bon temps. Mentrestant, la caça, el ramat i l'hort amplien les activitats diàries i, sobretot, enriqueixen els menús de la tribu.

Un bon lloc

El ramat és variat: bous, porcs, cabres i vaques (la llet és molt valorada i també aquesta última novetat, el formatge, apresa qui sap on). L'horta és escassa: bàsicament llegums, com faves i pèsols. La caça, en canvi, és afortunada: toro, cabra, senglar, conill i algun cérvol. No s'han equivocat, aquesta és una bona zona. A més, disposen dels productes de l'estany: musclos d'aigua dolça, tortugues de riu, ànecs i peixos. I també dels fruits dels boscos propers: raïm, cireres, pomes silvestres, aranyons, mores, avellanes, pinyons, aglans... No, no s'han equivocat: la Draga és un bon lloc.

Amb el bon temps es gira la feina. El poblat bull d'activitat. Cal segar. La lenta selecció dels cereals es fa a la zona comunal on el gra és perfectament trillat. Bona part es torrefacta al foc i es tritura pacientment amb morters i pedres de molí. Se'n fa farina i coca. La producció es conserva als graners per als mesos d'hivern. Aquest estiu la collita ha estat excel·lent, a aquest pas caldrà, diuen, edificar un graner nou.

Especialistes en eines

En una cultura exclusivament manual, les eines són una extensió indispensable de les mans. Al neolític calen instruments per a tot: agrícoles (falçs, pals cavadors, aixades), de caça (llances, arcs, sagetes, punyals), per a adobar les pells d'animals (raspadors, perforadors) i domèstics (recipients, cullerots). De totes mides i materials (pedra, fusta, os, ceràmica). Una varietat tan gran de funcions demana una gran especialització: cosa que els habitants de la Draga desenvolupen aviat. Ells són especialistes en eines, especialistes en progrés.

El poblat de la Draga de Banyoles fou ocupat més de cent anys. La comunitat que l'habitava en va fugir per motius desconeguts

Amb el saüc, el boix i el roure es fan bons mànecs de falç. Per als arcs, el millor és el teix, i per a les sagetes, l'avellaner i el sanguinyol. Per a fer foc, el boix, el llorer i el roure. A la Draga són bons observadors, distingeixen perfectament un vern, d'un salze, d'un om... han provat totes les fustes, la seva resistència i la seva flexibilitat... i, sobretot, s'atreveixen a innovar. Alguns models neolítics (com les falçs i els pals cavadors) faran una gran fortuna històrica, ja que, amb poques variacions, es mantindran durant 3.000 anys.

De tots, hi ha un material valorat especialment: el sílex. El sílex és una pedra dura que es lamina fàcilment. És un magnífic tallant, la seva fulla afilada és útil per a les grans destrals dels arbres, les fines puntes de les sagetes de caça, els ganivets... El treballen, com les altres eines, dins les cases les nits d'hivern i també vora els focs, a la zona comunal. 

De tots, el foc va ser el més gran encert, el recurs més útil heretat de generacions. A la Draga disposen de nombrosos fogars on es fan les activitats més diverses. A més de les agràries, com coure els cereals, vora el foc es prepara la ceràmica i es fa la cuita. S'hi cuina i s'hi menja. S'hi expliquen històries i s'hi estableixen vincles. Vora el foc, s'hi viu la tribu i s'hi llueix. Perquè als habitants de la Draga els agrada embellir-se; és per això que s'engalanen amb collarets, penjolls, anells d'os o de banya, i una matèria molt preuada que ve de fora: el marbre. Però és clar, cal estar atent, molt atent, per a poder-lo intercanviar en els escassos circuits comercials establerts.

L'hivern serà llarg. Preparar-se vol dir adobar bé les pells dels animals morts, raspar-ne el greix, assecar-les i fer-hi les incisions pertinents segons els diferents models. Vol dir disposar les sabates amb soles de fibres vegetals i de pells. Vol dir acabar els teixits en els telers rudimentaris. Vol dir preparar tots els estris per a la caça, revisar l'estat dels graners que contenen el gra, assegurar les cabanes... i disposar-se a passar llargues hores davant dels fogars.

Perill a la vista

Quin va ser el perill fatal per als habitants de la Draga? Què els va fer fora? Forasters agressius? El foc? O la pujada sobtada de les aigües? És aquest el secret que s'endugueren quan, sense tenir temps per a poder salvar res, van abandonar el poblat per a no tornar-hi més. I qui diu abandonar, diu fugir. 

S'hi havien estat poc més de cent anys. Si no haguessin fugit, amb el temps haguessin conegut una nova fase del neolític: la de ceràmiques llises, les grans necròpolis, les primeres diferències culturals i les escriptures incipients... en una paraula, haguessin entrat a la història. Però no a la civilitat perquè, si ens atenem a la producció material, a la capacitat de dominar la natura i fer-la humanament habitable, i a la sociabilitat... no cal dir-ho, aquell grup humà sense nom que va habitar la Draga en el neolític antic era ja plenament civilitzat. 

Un poblat excepcional
Una visita al parc de la Draga

De poblats lacustres dels temps neolítics, n'hi ha molt pocs. El de Banyoles és excepcional: l'únic jaciment neolític lacustre de la península Ibèrica. La gran quantitat i el bon estat dels materials recuperats el fan equiparable als famosos poblats de la zona alpina europea. A la Draga de Banyoles, allà on fa 7.000 anys hi havia platges, avui ho cobreix l'aigua. Un fet que ha permès la magnífica conservació de materials com la fusta, les cordes, els cistells i els vegetals. Hi ha objectes recuperats a la Draga que són únics: arcs i javelines, pals cavadors i falçs, tiges de fletxa, mànecs d'aixes, cistells de jonc, etc.

L'any 1990 s'hi van fer els primers sondeigs. De llavors ençà, les excavacions successives han revolucionat el coneixement que teníem sobre les primeres societats neolítiques de la Mediterrània occidental. Des de l'abril del 2004 podeu visitar el parc: us mostraran les cabanes neolítiques reproduïdes amb fidelitat pels arqueòlegs i les innombrables eines trobades a les excavacions. Unes excavacions que continuen i que prometen fer del parc un dels jaciments neolítics més importants, si no el més important, de la Mediterrània. 

Per saber-ne més
  • Bosch, A.; Chinchilla, J.; Tarrús, J., i altres. "El poblat lacustre de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998". A: Monografies del Centre d'Arqueologia Submarina de Catalunya, núm. 2. Girona: CASC, 2000. Tots els secrets de la Draga de Banyoles: excavacions, troballes, hipòtesis... explicats amb detall pels arqueòlegs.
  • Fullola, J.; Petit, A., i altres. La Puerta del Pasado: la vida cotidiana del hombre prehistórico en la Península Ibérica. Barcelona: Martínez Roca, 1998. Com diu el títol, una porta oberta a la prehistòria. Un estudi rigorós de molt bona lectura.
  • Santacana, J.; Camino, M. El neolítico. Madrid: Anaya 1991. Senzill, il·lustrat i divulgatiu. Tot un passeig pel neolític.
  • Hi trobareu les dades per a visitar el poblat, el mapa, els horaris i la informació útil. www.banyolescultura.net

Aquest article es va publicar en el número 25 del Sàpiens (novembre 2004)