Muntanya i fugida

Si hagués de descriure el paisatge et diria que és finit però etern, que la muntanya està dibuixada a mà amb traços maldestres, que va ser feta amb pressa i després abandonada en el temps. Que la depressió de la vall escurça el dia allargant la penombra i que el poble és fosc, com foscos són els seus interiors de penúria i calma. Aquí es camina amb força, i a cada pas l’aigua va envaint la