Cambodja és coneguda perquè té un dels conjunts arquitectònics més esplèndids del planeta, els temples d’Angkor. El país també ens ofereix platges idíl·liques, mostres d’interessant d’arquitectura colonial, parcs nacionals, etc. Ara bé, no ens podem oblidar de conèixer la pàgina més negra de la seva història, el període de domini dels Khmers Rojos (1975-1979), sota la direcció del líder messiànic del Partit Comunista de Kamputxea, Pol Pot. Un règim que va convertir el terror en l’eina bàsica d’actuació i que va deixar un balanç d’aproximadament dos milions de persones mortes. Una tragèdia col· lectiva que es va reflectir a la pel·lícula The Killing Fields (Els crits del silenci), de Roland Joffé, l’any 1984.
El primer lloc de memòria d’aquell horror és l’antiga escola secundària on els khmers van instal·lar la Presó de Seguretat 21, el centre de detenció i tortura més gran del país, conegut com a Tuol Sleng. És impossible no quedar colpit pels fets terribles que van tenir lloc en aquelles aules. El conjunt consta de dos edificis, amb un seguit de petites cel·les on s’exposen fotografies tètriques dels detinguts que van passar per aquelles instal·lacions. Els khmers eren extremadament meticulosos en el control de les víctimes i les fotografiaven abans i després de ser torturades.
A la part inferior de les imatges, també es poden obrsevar retrats dels perpetradors, que sovint van acabar sent ells mateixos víctimes de la follia. Quan els vietnamites van envair Cambodja i van fer caure el règim, només van trobar set interns vius a Tuol Sleng. I catorze havien estat torturats fins a la mort instants abans que arribés l’exèrcit alliberador.
Un espai de memòria
Un mínim de 17.000 interns que van passar per la presó van ser enviats a morir a Choeung Ek, també conegut com el Camp de la Mort. En la majoria de les ocasions, les execucions es portaven a terme a cops, amb l’objectiu d’estalviar municions. El 1980, es van exhumar 8.985 cossos d’algunes fosses comunes. Vuit anys després, bona part de les calaveres van ser exposades en una stupa de vidre, una estructura en forma de monticle semiesfèric que deriva dels antics túmuls funeraris, erigida al mig del recinte. El conjunt es complementa amb un petit museu on s’exposa informació del líder d’aquest règim genocida i els judicis dels quals va ser objecte anys després.
Aquest article es va publicar en el número 256 del Sàpiens (juliol 2023)