Tot va començar a l’anomenada Conca d’Oro, una planura d’uns cent quilòmetres quadrats de superfície, amb terres molt fèrtils, limitada per la ciutat de Palerm i el mar Tirrè, i envoltada i tancada per muntanyes i penya-segats de més de sis-cents metres d’altura que cauen al mar. El gran poder econòmic de Palerm, previ a la industrialització que viuria Sicília, van ser els grans camps de cítrics, especialment tarongers, llimoners i bergamoters, que inundaven la Conca d’Or. L