Intel·ligència artificial: retorn a Roundhay

La intel·ligència artificial reinterpreta el naixement del cinema

Fragments de la pel·lícula original
Fragments de la pel·lícula original SSPL / GETTY IMAGES
23 de desembre del 2025 a les 00:00
Guardar a favorits

La primera pel·lícula de la història no és dels Lumière, sinó d’un altre francès: Louis Le Prince. Rodat el 14 d’octubre del 1888, al jardí dels sogres a Roundhay (Anglaterra), el curtmetratge dura només 1,66 segons i conté vint fotogrames escassos. A la imatge, hi veiem quatre figures vestides de diumenge caminant en cercle, rient, deixant-se portar pel joc de ser els primers filmats en moviment.

Aquesta filmació ha estat motiu d’estudi des que, als anys trenta, el Museu de la Ciència de Londres en va fer una còpia del negatiu original. Avui, el tenim digitalitzat, disponible en línia en versió original i en adaptacions restaurades amb intel·ligència artificial (IA): fotogrames estabilitzats, artefactes visuals eliminats, interpolació per generar imatges intermèdies que fan el moviment més fluid, ampliació de resolució amb generació de píxels sintètics, i fins i tot versions acolorides. A YouTube, en circulen desenes, algunes acompanyades de música de l’època.

L'ajut dubtós de la IA

Però com podem estar segurs que la IA ha fet bé la feina? Si visitar la història és reinterpretar-la, fer-ho amb la IA ho és encara més. Cap algorisme no sap de quin color era la faldilla de Harriet ni el to exacte de la gespa anglesa d’aquell octubre. L’algorisme infereix, interpola i extrapola a partir de dades del seu conjunt d’entrenament. Quan aconsegueix un moviment més fluid, no restaura, interpreta. Quan augmenta la definició, no recupera detalls: els crea, i quan afegeix color, acoloreix.

La clau de volta d’un procés de recuperació basada en IA és la transparència. Preservar sempre l’original, documentar cada intervenció i no presentar la versió generada com a prova històrica, sinó com a hipòtesi visual. La IA ens apropa emocionalment al passat, però és fàcil oblidar que només l’interpreta. I justament perquè ho fa tan bé cal que la nostra aproximació sigui crítica. El filmet sobreviu millor que mai. Però això no ens ha de fer oblidar que el jardí és en blanc i negre, i que només en tenim vint fotogrames.

El misteri

Segurament, avui Louis Le Prince ens sonaria tant com els germans Lumière o Edison si no fos perquè va desaparèixer el 16 de setembre del 1890 en circumstàncies estranyes, en un tren que anava de Dijon a París, just quan anava a patentar el seu invent. No va aparèixer el seu cos ni el seu equipatge.

S’han generat diverses teories sobre què va poder passar (assassinat ordenat per la família, suïcidi, fratricidi...), però cap no s’ha pogut comprovar.

Aquest article es va publicar en el número 285 del Sàpiens (gener 2026)