Els premis Sàpiens no són només un reconeixement a aquelles persones i entitats que excel·leixen en la seva feina, sinó que també ens serveixen de radar per detectar què s’està coent en el món de la recerca històrica i arqueològica del país, tant en arxius com sobre el terreny. En aquest sentit, els dinars dels diferents jurats –on convidem experts de diversos àmbits i universitats– s’han convertit en un espai privilegiat de trobada, on conflueixen projectes plenament consolidats, com la missió catalana a Oxirinc, i recerques emergents, com les excavacions del jaciment d’Alguaire, que sovint coneixem abans que arribin als titulars dels mitjans.
La portada d’aquest número, de fet, va començar a gestar-se l’estiu passat, quan l’egiptòloga Maite Mascort ens va explicar, amb la determinació que la caracteritza, les troballes de la darrera campanya a Oxirinc: cinquanta-dues mòmies d’època ptolemaica i dues tombes monumentals –les 66 i 67–, una d’elles amb una decoració pictòrica d’una qualitat excepcional i amb aplicacions de pa d’or.
Més enllà, però, de l’última expedició, ens semblava imprescindible reivindicar una trajectòria sostinguda: la d’un equip català vinculat a la Universitat de Barcelona que fa més de trenta anys que excava en un dels jaciments més importants d’Egipte, on s’han localitzat papirs, temples, necròpolis i monestirs cristians, i que avui és un referent internacional de la recerca arqueològica.
Si Oxirinc exemplifica un projecte plenament consolidat, el monestir d’Alguaire –que abordarem amb detall en el número vinent– representa una d’aquestes recerques emergents que també van centrar l’atenció del jurat. L’any 2024, les anàlisis de les restes òssies localitzades al jaciment van permetre revelar aspectes clau de la dieta de les monges que hi van viure i aprofundir, així, en el coneixement de la vida quotidiana i l’alimentació en el món monàstic medieval.
El cas d’Alguaire posa de manifest, a més, la importància de l’arqueologia medieval, una disciplina amb la virtut de combinar fonts materials i documentals però que sovint queda relegada a un segon pla, eclipsada per l’arqueologia clàssica, la prehistòrica o, més recentment, la contemporània. L’impacte científic del jaciment ha coincidit, també, amb la voluntat de l’Ajuntament d’Alguaire d’impulsar-ne la museïtzació i fer-lo visitable: un exemple clar de com la recerca, la divulgació i el territori poden –i haurien– d’anar de la mà.
Aquest article es va publicar en el número 286 del Sàpiens (febrer 2026)
