Joseph Blanqué: el jardiner que va ser podat

En el tram final de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), l’exèrcit governamental assetjava la Seu d’Urgell, l’agost del 1875, fet que va aprofitar per desertar un soldat seu, Segundo Roldán Morales, de vint-i-dos anys i natural d’Albacete, temorós d’entrar en combat. Temps a venir, es diria que havia agafat diners de la caixa del regiment al qual pertanyia o que estava implicat en la mort d’un sergent. En travessar la frontera per l’Alta Cerdanya, i mercès a recomanacions de catalans que va conèixer allà, en Segundo va aconseguir feina de jardiner al Petit Seminari de Prada de Conflent, dirigit per l’abat Joseph Blanqué, home culte, bonhomiós i respectat. Els veïns aviat van recelar d’un estranger d’humor abúlic i sorrut que sovintejava tavernes i que va fer-se sospitós de traficar amb gallines i conills del seminari, però l’indulgent Blanqué no atenia a allò que considerava enraonies, pendent d’invertir 600 francs en accions vinculades a la indústria ferroviària.

El 6 d’abril del 1876, es va trobar a faltar l’abat, que sempre avisava d’on anava. Estudiants i professors l’havien buscat en va per Prada i els voltants quan es va denunciar la seva desaparició, el dia 8. El 10, l’olfacte del gos d’un farmacèutic va guiar els cercadors a una cova que hi havia en els terrenys del seminari, i en què es va desenterrar un cadàver que presentava ferides d’arma de foc i d’un estri contundent i de tall. Era el cos de Blanqué. Immediatament, es va detenir en Segundo en descobrir-li una camisa bruta de sang desada a la tauleta de nit i 170 francs a la butxaca, 100 dels quals es va esbrinar que havia pres de la caixa de la institució. A la gendarmeria, va confessar el crim. La matinada del 6 d’abril, amb l’excusa de mostrar-li una feina, havia dut l’abat fins on havia previst assassinar-lo. Va haver de rematar-lo amb una aixada en ser insuficient l’escopetada que va etzibar-li primer. El motiu de tot plegat? El robatori. El desertor ambicionava els diners que l’eclesiàstic projectava invertir, però no hi eren tots.

L’exposició del crani

Se’l va jutjar a Perpinyà al juliol. Condemnat a mort, va ser guillotinat a la plaça de l’Arsenal, el 2 de setembre del 1876. Quinze mil persones van assistir a l’execució. El crani del jardiner va estar exposat durant més d’un segle al Museu de Ciències Naturals de Perpinyà, record de l’època en què es creia que certs trets morfològics determinaven conductes delictives.