Ramon de Clairac i Vilallonga: la Catalana, una illa fantasma

El capità de fragata Ramon de Clairac no pot estar més sorprès i satisfet. És el comandant en cap de les Malvines, un arxipèlag que queda molt i molt lluny de la seva terra natal. A més, acaba de rescatar un vaixell anglès malmès per les tempestes a l’illa Soledad, un gest que li pot valdre un bon ascens. El capità britànic, com a agraïment, li deixa copiar el plànol d’una illa on ha estat no fa gaire. Un document del 1788 que es troba a l’Arxiu General d’Índies. De Clairac està convençut que el plànol és de l’illa de Pepys, que els espanyols anomenen La Catalana i que ningú no sap exactament on és. És una illa fantasma.

Els britànics feia temps que rondaven l’Atlàntic Sud buscant territoris nous per assentar-s’hi i crear ports estratègics. El 1683, el corsari Ambrose Cowley havia descobert, a una latitud d’uns 47º, una illa solitària que va batejar amb el nom de Pepys Island en honor al Secretari de l’Almirallat, Samuel Pepys.

Navegants il·lustres com Anson, Byron, Cook, Bougainville i Lapérouse la van tornar a buscar infructuosament, però, el 1771, el pilot de la fragata civil San Francisco de Paula, el català Josep Antoni Puig, la va tornar a albirar, sense poder-s’hi apropar. I va ser el cartògraf Jorge Juan qui li va donar un altre nom: La Catalana, que era el sobrenom de la nau de Puig. Així, una de les illes més misterioses de les cartes marines també passava a tenir un nom català.

Una expedició desastrosa

L’illa copiada per De Clairac podia ser la famosa illa de Pepys, rebatejada com La Catalana? El virrei de Río de la Plata, el marquès de Loreto, decideix enviar-hi l’aventurer català per reclamar-la per a Espanya. El 1789, De Clairac, cap d’una flotilla formada per una corbeta i dos bergantins, salpa de Montevideo amb tres missions: la primera, cartografiar tres ports naturals de la costa de la Patagònia, necessaris per poder-hi crear assentaments posteriors; la segona, fer fora uns quants vaixells britànics de caçadors de llops marins i balenes de la Patagònia que preocupaven als espanyols, i la tercera, localitzar l’illa La Catalana. Un cop acabades les tres missions, tornaria a les Malvines.

Però l’expedició de De Clairac és força desastrosa: en un naufragi, perd set homes i una llanxa vital per inspeccionar els ports encomanats, i només visita Puerto Deseado, a la Patagonia argentina. Pel que fa a La Catalana, no en troba ni rastre. No és estrany. L’illa fantasma de Pepys, representada en cent onze mapes, entre el 1699 i el 1831, no ha existit mai: el més probable és que fos un error de mesura de Cowley i que, en realitat, el que hagués vist hagués estat simplement una de les illes Malvines.