L'altre Gaudí

La investigació de Chiara Curti, que publiquem en aquest número, ens descobreix un episodi del tot desconegut: les visites infantils a la Sagrada Família que l’arquitecte va impulsar a partir del 1914. En plena crisi econòmica, quan l’obra patia un dèficit important i es qüestionava molt seriosament la seva continuïtat, Gaudí va prendre una decisió sorprenent: oblidar-se dels mecenes rics i apostar pels nens. No volia només construir un temple, sinó formar una nova mentalitat capaç d’entendre i estimar el projecte. Aquells infants, provinents majoritàriament d’institucions benèfiques, es convertien així en testimonis privilegiats d’una obra destinada a durar generacions. La documentació d’aquelles visites, fins ara inèdita i conservada al fons arxivístic del seu secretari, ens permet acostar-nos a un Gaudí molt allunyat de la imatge d’home esquerp i solitari.

No és la primera vegada que, des de la revista, contribuïm a donar visibilitat a noves mirades sobre Gaudí. El 2011, dos arquitectes van venir a la redacció amb una hipòtesi que, d’entrada, semblava provocadora: als jardins de l’antic psiquiàtric de Sant Boi hi havia un conjunt modernista que contenia molts dels elements que, anys més tard, trobaríem en les grans obres del geni. Durant un instant, vam pensar: ens volen dir que Gaudí va plagiar uns malalts mentals? Però no era això. El que plantejaven era molt més suggeridor: semblava que aquell espai havia estat un autèntic banc de proves on l’arquitecte hauria experimentat formes i solucions que després desplegaria en les seves obres principals. Vam estudiar la proposta, la vam contrastar amb especialistes i, quan vam comprovar que es tractava d’una recerca rigorosa, hi vam apostar. El reportatge va tenir ressò internacional i va contribuir a accelerar la recuperació d’aquell espai.

Una altra investigació, que vam publicar l’any 2016, ens va portar fins al Baix Camp. Una arqueòloga i un professor d’Enginyeria van identificar un indret, entre l’Argentera i Vilanova d’Escornalbou, que molt probablement va inspirar l’obra del geni. Des d’un únic punt (el coll de la Desenrocada), podien apreciar-se unes formacions geològiques molt similars a les icones gaudinianes: el drac del Park Güell, les xemeneies de la Pedrera i els balcons de la Casa Batlló. La descoberta, que va donar lloc a una novel·la, Retorn als orígens, i a diverses rutes guiades, obria una nova línia d’interpretació sobre la relació entre l’arquitecte i la natura, una relació que sempre s’havia intuït, però que ara trobava un escenari concret.

Creiem que una de les funcions de Sàpiens, més enllà d’explicar el passat, és acompanyar la recerca, escoltar les hipòtesis noves i donar-los espai quan creiem que estan fonamentades. Perquè entenem que la història, com l’arquitectura de Gaudí, és una obra col·lectiva i en construcció permanent.