Jaume Alaric, un ambaixador català a Pèrsia

Per ordre de Jaume I i del papa Climent IV, Jaume Alaric, home de confiança del rei, va viatjar a Àsia amb una missió: lliurar una missiva a Abaqa. El virrei dels mongols els havia proposat organitzar una croada per alliberar Terra Santa i esperava una resposta

Jaume Alaric, home de confiança de Jaume I, va viatjar a Àsia amb la missió lliurar una missiva a Abaqa
Jaume Alaric, home de confiança de Jaume I, va viatjar a Àsia amb la missió lliurar una missiva a Abaqa
Autor
Jordi Canal-Soler
Guardar a favorits

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Després de setmanes a la mar, la nau era a punt d’arribar al seu destí. Era l’any 1276 i Jaume Alaric, des de proa, contemplava emocionat la ciutat de Sant Joan d’Acre, a la costa de l’actual Israel. Des d’aquest port del Regne de Jerusalem, governat pels croats, el català va emprendre la missió que li havia encomanat el rei Jaume I: va viatjar com a ambaixador seu i del papa Climent IV fins a les terres de l’Il-Khanat (Pèrsia) per dur una carta a Abaqa, el virrei mongol que aleshores regnava sobre un territori tan extens que abastava des de Turquia fins al Pakistan.

A part d’aquesta història, l’únic que sabem de Jaume Alaric és que era un mercader ric originari de Perpinyà, i que el rei Jaume el tenia en prou bona consideració per oferir-li encapçalar aquella missió diplomàtica clau. Anys abans, el mateix rei l’havia nomenat batlle d’Almenara (Plana Baixa), i cobrava rendes del castell d’Os, a Os de Balaguer, de Mérita i Calaterrà, localitats de l’actual comarca de la Noguera.

Uns mesos abans, dos ambaixadors mongols havien arribat a Perpinyà duent un missatge del seu líder per a Jaume I, en el qual li proposava una aliança per lluitar contra els mamelucs d’Egipte i alliberar així Terra Santa a través d’una nova croada. Abaqa, besnet de Genguis Khan, era budista però s’havia casat, entre d’altres, amb Maria Paleòloga, filla de l’emperador de Bizanci (i parenta llunyana del rei català).

La resposta que Alaric portava a Abaqa era clara: tant Jaume I com el papa Climent IV responien al líder mongol que havien de demanar consell i ajuda als reis de França i de Navarra, però la realitat era que el monarca català es moria de ganes d’organitzar una croada.

Tabriz, la capital del regne

No podem saber del cert quin va ser el trajecte d’Alaric i els dos tàrtars que l’acompanyaven fins a Pèrsia, perquè no en va deixar escrita cap nota, però, segurament, van arribar a Tabriz (a l’actual Iran), la ciutat que Abaqa havia designat la capital del regne. I, probablement, també va aprofitar per visitar l’extensa regió, movent-se amb l’ajuda d’alguna mena de passaport diplomàtic, un invent mongol.

Finalment, Alaric va entrevistar-se amb Abaqa i li va donar la carta. Després, va tornar cap a Catalunya, acompanyat de dos emissaris mongols (no sabem si els mateixos o uns de nous) i amb una proposta d’ajuda respecte a la croada, a més de regals per al rei Jaume. Al Llibre dels fets, es relata el retorn de l’ambaixador, a finals del 1268: “E, quant vench al .V. dia que y aguem estat, venchnos missatge aquí que Jacme Alarich, qui era nostre, e nós lo havíem enviat al rey dels tartres, que era vengut de llà, e que·ns portava bon missatge. E ab ell venien .II. tartres, molt honrrats hòmens, mas la .I. era pus honrat e havia major poder”.

Al monestir de Ripoll
Dos emissaris d’ulls ametllats

El viatge d’Alaric a Orient va tenir repercussions artístiques imprevisibles: l’exotisme oriental de la missió va quedar capturat per mans de picapedrers al claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll. Entre les figures que decoren els arcs de la galeria superior, un dels capitells presenta les imatges dels dos emissaris, d’ulls ametllats, llargs bigotis i portant regals, flanquejant un rei oriental que podria ser el mateix Abaqa.

Aquest article es va publicar en el número 289 del Sàpiens (maig 2026)