Febrer del 1937. Jarama, al sud-est de Madrid. Les tropes del general Franco han iniciat una forta ofensiva cap a la capital d'Espanya. El batalló anglès de la 15a Brigada Internacional intenta frenar l'avanç dels militars rebels. En pocs dies, 375 dels 600 homes que formen aquest destacament hauran perdut la vida al front. La majoria són estudiants de Cambridge que han lluitat i mort per uns ideals. A pocs quilòmetres, un altre ciutadà britànic, company d'estudis de molts dels joves morts a Jarama, conviu amb els alts comandaments militar dels rebels al quarter general de Franco a Salamanca. El seu nom és Harold Adrian Russell Philby, més conegut com a Kim Philby. El servei secret soviètic l'ha enviat a Espanya amb l'objectiu d'assassinar el futur dictador.
El marxista de Cambridge
Vint-i-cinc anys abans, el primer dia de l'any 1912, el destacament militar britànic d'Ambala, a la regió del Panjab, a l'Índia, havia nascut el primer fill de John Philby, cap de la intelligència britànica a l'Orient. El pare havia decidit no tornar a Londres, però hi va enviar el seu fill. A la capital anglesa, Kim Philby va viure en un entorn femení, al costat de la seva mare, Dora, i les seves tres germanes. L'octubre del 1929, ingressà al Trinity College de Cambridge, al costat de la flor i nata de la societat anglesa. La difícil situació econòmica que vivia el Regne Unit, amb tres milions d'aturats, i la gens dissimulada simpatia de sectors de l'alta societat britànica vers el nazisme i el feixisme, ajuda a entendre per què el món intel·lectual i universitari es va apropar amb fermesa als postulats de la Unió Soviètica. De fet, l'interès de Philby pel socialisme es va iniciar aquell mateix 1929, quan va recórrer en bicicleta les zones més pobres de l'anomenat Black Country i va constatar la pèssima situació social dels obrers anglesos.
Després d'aconseguir el diploma en Història, l'estiu del 1933, Philby, per recomanació de Maurice Dobb, professor d'Economia de Cambridge i membre del Partit Comunista anglès, va viatjar a París i d'allà a la conflictiva Viena, on hi havia greus enfrontaments entre els partidaris del canceller dretà Englebert Dollfuss i l'oposició d'esquerres. Precisament, a la capital austríaca Philby mantingué alguns contactes puntuals amb l'Organització dels Socialistes Revolucionaris (OSR) gràcies a la seva amant, Litzi Friedman, una jove austríaca, comunista i de família jueva. Així, l'OSR va encarregar a Philby tasques d'enllaç entre membres del Partit Comunista de Praga, agents soviètics de Viena i els comunistes i els socialdemòcrates austríacs. A la pràctica, la parella es va encarregar de treure clandestinament del país ciutadans perseguits per la policia. Al maig del 1934, Philby retornà a Londres.
Indignat amb tot el que va veure a Viena, Philby va demanar l'ingrés al CPGB, el Partit Comunista britànic. No ho va arribar a fer mai. Una amiga de Litzi, Edith Tudort Hart, comunista vienesa refugiada a Londres, li comentà la possibilitat d'ajudar els serveis d'intel·ligència soviètics, però des de fora del Partit.
Al servei de l'URSS
Tudort Hart era una agent secreta que es dedicava a captar joves anglesos amb simpaties comunistes. Informà de la conversa amb Philby el seu superior, Arnold Deutsch, àlies Otto, un altre austríac comunista resident a Anglaterra, que al seu torn elaborà un informe de Philby a Ignace Reiss (àlies d'Ignace Poretsky), el delegat de l'NKVD (el servei secret soviètic) a Londres. En un informe secret enviat a Moscou, Reiss escrivia: "He decidit reclutar Philby no pas per a l'organització, perquè és massa aviat, sinó per a treballs antifeixistes". El 22 de juny del 1934, Reiss insistia en l'assumpte: "Philby està totalment disposat a treballar. Sonny [nom clau –que no triomfarà– per a designar Kim Philby] ha causat una excel·lent impressió a Arnold [Deutsch]". Segons documents del KGB desclassificats anys més tard, Arnold Deutsch va ser l'encarregat d'adoctrinar Philby: com telefonar als contactes, com comprovar informacions, com saber si el seguien...També li ordenà que, per a evitar sospites, tallés totes les connexions amb el Partit Comunista.
La tardor del 1934, Alexander Orlov va assumir la direcció dels espies soviètics de Londres en substitució de Reiss. Aquest va informar dels canvis a Moscou. I tornà a parlar de Philby: "[Orlov] i jo hem decidit que [Philby] es dediqui sobretot als amics de Cambridge que pensen com ell, amb la finalitat d'aprofitar-los per al nostre treball". Guy Burgess, Donald McLean i Anthony Blunt, tres companys de l'etapa universitària, entraven a formar part de l'aparell secret comunista a la Gran Bretanya.
Philby va passar informes confidencials de les relacions Londres-Berlín a I'NKVD. Disposava d'informació de primera mà, perquè la dreta britànica confiava en ell. També els alemanys: el 14 de juliol del 1936 va assistir a un banquet en honor de la duquessa de Brunswick, filla del kàiser. Sota una gran creu esvàstica, Philby també va ser convidat a escriure a la revista de l'Associació Anglogermànica, on es va ratificar com a admirador de Hitler. El pla seguia el guió a la perfecció.
Però, a la darreria del 1936, a Moscou es va dissenyar un pla d'alta volada: assassinar el general Franco. Els plans del Kremlin passaven per derrotar el feixisme, primer a Espanya i després a I'Europa occidental. Per a executar aquesta missió, Stalin encomanà a Nicolai Yezhov, cap de l'OGPU, la policia secreta soviètica, que busqués un espia lliure de qualsevol sospita. Yezhov va donar instruccions a Paul Hardt, un agent doble anglès de la màxima confiança. Tot això se sap gràcies a un document recentment desclassificat per I'MI5, el servei d'intel·ligència intern britànic, al qual Sàpiens ha tingut accés. És un memoràndum que el general rus Walter Krivitsky va escriure entre el gener i el febrer del 1940. En aquest document, Krivitsky explicava que "a la primeria del 1937", l'OGPU va rebre ordres de Stalin per a assassinar el general Franco.
Hardt va ser instruït pel cap de l'OGPU, Yezhov, per a reclutar un home anglès per a aquesta missió. "S'hi va posar en contacte i va enviar a Espanya un jove anglès, un periodista de bona família, idealista i fanàtic antinazi". Al costat d'aquest paràgraf, uns quants anys més tard un agent anònim de l'MI5 hi va escriure: "prob. PHILBY". A Londres, Philby va acceptar l'encàrrec de Hardt. El primer que feu va ser demanar una carta credencial a F. L. Towers, director de la petita agència de notícies London General Press, que l'autoritzés a cobrir informativament la guerra. Philby estava convençut que, en cas que fos impossible dur a terme el pla de matar Franco, l'enfrontament bèl·lic a Espanya seria un bon aparador per a mostrar els seus dots com a agent secret a ulls del servei d'intel·ligència britànic. Així, no va dubtar a declarar-se clarament a favor de l'exèrcit franquista.
Va demanar una primera carta de recomanació al duc d'Alba, l'ambaixador espanyol a Londres, que s'havia posicionat a favor de Franco. Abans d'entrar a la Península, Philby es va desplaçar a París, on es tornà a entrevistar amb Paul Hardt, que li donà les darreres instruccions sobre com passar informacions relatives als moviments dels franquistes. Posteriorment, es va dirigir a Hendaia, on es va entrevistar amb l'ambaixador britànic a Espanya, Sir Henry Chilton, que el recomanà a les autoritats franquistes. Els antecedents familiars, el prestigi social i la presumpta posició conservadora de Philby n'eren tres bons avals.
Ja en territori espanyol, Philby s'estableix a Salamanca, on Franco té instal·lat el seu quarter general. El primer contacte oficial el té amb el general Emilio Mola, cap dels exèrcits franquistes al nord, que li dona detalls de l'ofensiva al País Basc. És una clara mostra de confiança. També estableix una certa amistat amb Fidel Dávila, cap de la Junta Tècnica de Burgos i de l'Estat Major, i amb Andrés Saliquet, cap de l'Exèrcit del Centre.
L'estada a Espanya
L'abril del 1937, Philby es desplaça a Sevilla, on coneix el general Gonzalo Queipo de Llano. Allà, l'espia Philby està a punt de ser descobert. I és que, d'ençà que havia marxat d'Anglaterra, Philby duia a sobre un petit tros de paper amb codis secrets per passar informació als seus contactes. Durant la seva estada a Andalusia, viatja a Còrdova per veure-hi una corrida de toros i també per mirar de treure informació a un grup d'oficials d'infanteria de nacionalitat italiana. Però Philby és detingut per no dur l'autorització militar pertinent per a viatjar d'una capital andalusa a una altra. Li remenen la maleta i l'escorcollen de dalt a baix. En un moment de distracció dels agents, l'anglès havia tingut l'encert d'empassar-se el paper amb els codis secrets. Si no ho hagués fet així, Philby hagués estat home mort.
Després d'aquest incident, l'anglès s'instal·la una temporada a l'Hotel Condestable de Burgos, ciutat on es troba el quarter de la Junta Tècnica, amb funcions governamentals. La batalla del País Basc és molt favorable a les tropes de Franco, de les qual Philby escriu diversos articles emfasitzant els èxits militars. Són unes cròniques que agraden al govern de Londres. Per això, el 24 de maig del 1937 rep una oferta del diari The Times per a treballar per a ells com a corresponsal de guerra a Espanya. Aquest fet incrementa encara més la seva aura de periodista afí a ulls dels comandaments militars franquistes. A les conferències de premsa, Philby no en té prou amb explicacions globals. Vol saber el nombre d'homes que entren a tots els territoris conquerits, tipus de divisió, regiments, plans d'actuació... Tota aquesta informació no és gaire interessant per als seus lectors, però sí per als seus dos contactes a la Península: el rus Alexander Orlov i l'agent hongarès Theo Maly. Amb ells, i també amb Hardt, mantenen diverses entrevistes a I'estat francès, sobretot, a Hendaia. Però la guerra no s'atura, i el 19 de juny del 1937 Philby entra a Bilbao amb l'exèrcit de Franco. De tornada a Burgos, s'enamora d'una ciutadana britànica, l'actriu Frances Doble.
La solitud de l'espia
El 26 d'agost, Philby és a Santander, ciutat que ha estat ocupada per les tropes de la Divisió Legionària 20 de Marzo. Ho narra per a The Times: "El nostre avanç es va veure notablement dificultat pel fet que l'acompanyant d'aquest corresponsal lluïa el primer uniforme nacional vist a Santander, fet pel qual, i per un breu espai de temps, hem estat considerats com la màxima autoritat del lloc". La seva identificació amb la causa franquista estava fora de dubtes. Però, què hi ha del pla de matar el general?
Al setembre del 1937, Philby no té notícies dels seus contactes. Possiblement, sense que ell ho sabés, moltes coses havien canviat en el si del servei d'espionatge soviètic: l'estiu del 1937 Stalin havia començat les purgues contra agents secrets repartits per tot Europa. El lider de l'URSS havia decidit eliminar la ultraesquerra comunista, més coneguda com a trotskisme, els partidaris de la qual eren considerats uns idealistes, excessivament convençuts de la revolució i de la Internacional Comunista, però massa allunyats del govern soviètic. Nicolai Yezhov, que des del març del 1937 liderava l'NKVD, acusa els trotskistes de conspirar contra Moscou i comença un ball de denúncies i d'interrogatoris que solen acabar amb afusellaments.
Paradoxalment, Kim Philby va ser condecorat personalment pel general Franco amb la Creu Roja al Mèrit Militar, el març del 1938
El general Walter Krivitsky n'és un dels primers afectats i, tot i que fuig als Estats Units, l'any 1941 el trobaran mort al seu hotel. Les purgues de Yehov afecten directament els espies de Londres. Ignace Reiss, el primer cap de Philby, és assassinat a Suïssa després d'haver estat acusat d'espiar per als serveis secrets d'Alemanya. Alexander Orlov abandona Espanya per fugir cap a Amèrica. Arnold Deutsch, el primer contacte de Philby amb I'NKVD, és cridat a Moscou la tardor del 1937, on morirà cinc anys més tard en estranyes circumstàncies. Paul Hardt, segons explica Krivitsky en el memoràndum consultat per Sàpiens, "va ser reclamat per Moscou i va desaparèixer abans que el pla [de matar Franco] madurés". I Theo Maly serà afusellat el 1938, acusat d'espiar per als alemanys. Abans de morir, Maly enviarà una carta a l'esposa de Reiss en la qual critica els seus caps per encarregar "missions que els seus agents no podien complir".
Cara a cara amb la mort
La tardor del 1937 Philby es troba sol a Espanya. El pla ha estat avortat per silenci administratiu. Maly no anava gaire errat en les seves consideracions: assassinar el general Franco no és una missió gens fàcil. En primer lloc, perquè aquest està perfectament custodiat per una escorta personal formada per requetès navarresos procedents dels Terços de Lácar, Montejurra i María de las Nieves. A més, el quarter general de Franco està controlat en tot moment per guàrdies civils, legionaris i la Guàrdia Mora. Una acció temerària de Philby seria un gest tan imprudent com inútil.
A les acaballes del 1937 el ritme de la guerra frena temporalment. L'agent anglès i els altres corresponsals estrangers passen els dies a Burgos bevent i jugant a cartes. Per bé que el pla de matar Franco s'ha esvaït, Philby es desplaça al front de Terol per tal de narrar in situ el desenvolupament de la guerra. El 31 de desembre del 1937 és a la població de Caudé, prop de Terol, on Franco havia llançat un contraatac a l'ofensiva republicana. Un projectil disparat per un canó rus impacta en un automòbil ocupat per quatre periodistes estrangers. Un d'ells és Philby, que ho explicarà als lectors del Times el 3 de gener del 1938: "Un projectil va explotar prop del radiador i cosí el vehicle de metralla. Aquest corresponsal va poder abandonar l'automòbil i creuar la plaça fins al mur on es protegia un grup de soldats". Els altres tres ocupants moren en el succés. Philby, que ha patit cremades al cap i al braç, és traslladat a Saragossa. Tot i que des del Times se l'insta a deixar Espanya, Kim Philby només es pren uns dies per a recuperar-se a França.
Ben aviat, retornarà a Burgos per continuar escrivint cròniques de la guerra: “El vostre corresponsal va ser rebut ahir pel general Franco, qui em va condecorar amb la Creu Roja del Mèrit Militar". Efectivament, el 2 de març del 1938 Franco condecora Kim Philby pels fets de Terol. L'anglès té davant per davant la persona que només un any abans havia de matar. Fer-ho en aquell moment hagués estat un autèntic suïcidi.
El 26 de gener del 1939, Kim Philby entra amb les tropes de Franco a Barcelona: "L'auto d'aquest corresponsal va ser el primer a recórrer la gran Diagonal i entrar a la plaça de Catalunya. Allà ens vam trobar envoltats d'una gran massa embogida per l'entusiasme, amb banderes vermelles i grogues, que pujaven damunt el capó, cridant i aixecant els braços. Les llàgrimes es barrejaven amb els crits i les riallades. La gent semblava fluctuar entre la histèria i la incredulitat". Philby també escriu: "Catalunya té gana. Els pobles i les ciutats que ha conquerit el general Franco les darreres setmanes estan amb les reserves buides. El menjar és el problema més gran, encara més que governar". L'1 d'abril acaba la guerra. The Times deixa de pagar a Philby les cinquanta lliures mensuals. A la darreria de juliol, abandona Espanya en direcció a la Gran Bretanya.
El prestigi aconseguit com a corresponsal a la guerra d'Espanya comporta que el diari li atorgui el càrrec de corresponsal a Berlín. Però no és fins després de la batalla de Dunkerque quan aconsegueix fer realitat el seu somni: incorporar-se com a agent del SIS, el servei secret britànic. Philby torna a establir relacions amb Espanya, ara com a cap de l'àrea ibèrica del SIS, que engloba també bona part d'Àfrica.
Tindrà seixanta homes sota les seves ordres, entre els quals, l'escriptor Graham Greene. El brillant treball de Philby, avalat per l'ambaixador britànic a Madrid, Sir Samuel Hoare, té una nova recompensa: la direcció de la secció novena del SIS, dedicada a contraespiar I'URSS. Els responsables del KGB, el nou servei de seguretat soviètic dedicat a l'espionatge, han aconseguit tenir un dels seus homes infiltrat en la cúpula de l'aparell secret britànic. Encara, l'any 1947, Philby és enviat a Istanbul, com a responsable de la SIS a Turquia, els Balcans i l'Orient Mitjà, i dos anys més tard esdevé el primer secretari permanent del servei diplomàtic britànic a Washington. Els contactes amb la CIA són gairebé diaris, gairebé al mateix ritme amb què Philby passa informació privilegiada a Moscou.
L'any 1951 les coses es torcen: dos companys de Philby de l'etapa de Cambridge, MeLean i Burgess, que també havien col·laborat amb la coalició atlàntica angloamericana, són acusats per l'FBI i la CIA de contraespionatge. Philby també passa a ser sospitós. El juliol d'aquell any abandona el Foreign Office per temor a ser descobert. Després de passar una temporada a Espanya com a periodista especialitzat en articles comercials i turístics, l'any 1956 aconsegueix un càrrec de corresponsal per al diari The Observer a Beirut.
La primavera del 1962, Anatoli A. Dolnitsin, un agent del KGB que s'havia passat a la CIA, desvela les activitats de Philby a favor de I'URSS. Dos agents del SIS es desplacen al Líban per a convèncer-lo de tornar a Londres. Kim Philby, però, desapareix. Al cap d'un temps apareixen notícies seves: és a Moscou, gaudint d'una vida tranquil·la com a exagent soviètic. La seva llegenda s'engrandeix amb l'edició de les seves memòries i els articles que envia freqüentment a la premsa britànica. Mentre al govern de Londres li pugen els colors cada vegada que apareix el seu nom, ell, al costat de la seva cinquena muller, segueix des de la distància la lliga de criquet anglesa, llegeix The Times i atén els periodistes que volen saber el seu parer de l'actualitat. Amb tot, i fins a la seva mort, l'11 de maig del 1988, Kim Philby, per raons que es desconeixen, mai no desvelarà els objectius de la seva missió a Espanya l'any 1937.
- Knightley, Phillip. Philby, maestro de espías. Barcelona: Ediciones B, 1989. Magnífica obra biogràfica sobre la figura de Kim Philby i el seu entorn.
- Carter, Miranda. Anthony Blunt. El espía de Cambridge. Barcelona: Tusquets, 2004. Biografia de qui fou el més aristrocràtic espia del grup. Philby i els altres membres del cercle de Cambridge també en són protagonistes.
- El quart protocol (1987). Dir.: John MacKenzie. Int.: Pierce Brosnan, Michael Caine, Joanna Cassidy. Basada en la novel·la de Frederick Forsyth, relata la recerca del govern britànic d'un agent del KGB instal·lat a Anglaterra.
Aquest article es va publicar en el número 29 del Sàpiens (març 2005)