Polifonia 1936-1939

La Guerra Civil no va ser només una successió de batalles, discursos i decisions polítiques, sinó, sobretot, una experiència traumàtica viscuda per milions de persones

Milicians anarquistes i poumistes en un tren a l’estació del Nord de Barcelona a punt de marxar cap al front, el 28 d’agost del 1936
Milicians anarquistes i poumistes en un tren a l’estació del Nord de Barcelona a punt de marxar cap al front, el 28 d’agost del 1936 Antoni Campanyà
29 de juny del 2026 a les 00:00
Autor
Clàudia Pujol, directora de 'Sàpiens'
Guardar a favorits

Escolta l'article ara…

0:00
1:33

Les guerres acostumen a explicar-se a través dels grans esdeveniments. Les ofensives i les retirades, les victòries i les derrotes, els generals i els dirigents polítics. Però tota guerra és, abans que res, una suma de vides individuals. De persones que estimen, pateixen, esperen, tenen por i intenten sobreviure enmig d’un món que s’ensorra.

Coincidint amb el norantè aniversari de l’inici de la Guerra Civil, a Sàpiens hem volgut acostar-nos al conflicte des d’aquesta perspectiva. No a partir de les grans batalles, sinó de les experiències dels qui el van viure. A través de dietaris, memòries, cartes i testimonis –alguns de coneguts i d’altres d’inèdits–, hem recuperat les veus dels seus protagonistes. Hi trobareu soldats i brigadistes, però també metges i infermeres, capellans i monges, periodistes i fotògrafs, espies, bombers...

Les darreres dècades, alguns dels relats més poderosos sobre els grans conflictes contemporanis s’han construït, precisament, a partir de les veus dels seus testimonis. N’és un exemple The Good War, de l’historiador i escriptor nord-americà Studs Terkel, que, el 1985, li va valdre el Pulitzer. No explica la Segona Guerra Mundial des dels generals ni les estratègies, sinó a partir dels testimonis de soldats, pilots, obrers, presoners, científics i supervivents dels bombardejos. O també l’obra La guerra no té rostre de dona, de la Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx, que recupera una veu invisibilitzada –les dones soviètiques– i construeix un relat coral.

Noranta anys després, la Guerra Civil continua sent un dels episodis més determinants de la nostra història contemporània. Encara avui, condiciona memòries familiars, identitats col·lectives i debats públics. Però, darrere de les interpretacions polítiques i historiogràfiques, hi ha una realitat incontestable: milions de persones van veure com les seves vides quedaven travessades per la guerra.

Aquest dossier, assessorat per dos dels nostres grans especialistes, els catedràtics en història contemporània Joan Villarroya i Josep M. Solé i Sabaté, és una invitació a escoltar aquesta polifonia de testimonis. A acostar-nos a aquell passat no només per entendre què va passar, sinó, també, per comprendre què va significar i per què les seves paraules continuen interpel·lant-nos avui amb tanta força.

Aquest article es va publicar en el número 291 del Sàpiens (juliol - agost 2026)