Hi ha dones a qui la historiografia ha convertit en culpables d’allò que, en realitat, no va estar mai a les seves mans. Margarida n’és l’exemple perfecte. El setembre del 1409, amb només vint-i-un anys, es casava amb un rei de quaranta-cinc, vidu i assetjat per la pitjor crisi dinàstica del seu regnat: calia un hereu contra rellotge.
Margarida va ser triada per donar continuïtat al casal de Barcelona. El fill, però, no va arribar, i a
Legístims i bastards
La de Margarida de Prades és molt més que la història d’una jove que no va saber donar un hereu a Martí l’Humà en l’ocàs de la seva vida. És la història d’una monarquia endeutada i afeblida, que no va saber resoldre la seva successió
Guardar a favorits