Als anys setanta, Catalunya era l’avantguarda de l’antifranquisme i va liderar la transició democràtica espanyola des d’una clara hegemonia de l’esquerra. El PSUC era el partit. Comissions Obreres, el moviment veïnal, i l’Assemblea de Catalunya eren els instruments d’una política unitària i de masses. Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia eren, amb la idea d’un sol poble, el full de ruta assumit per tot el catal
Guardar a favorits
De l’antifranquisme al pujolisme
Akal
