Sovint s’esmenten a les notícies dels nostres mitjans. Es tracta de països amb impostos molt baixos o inexistents i amb sistemes bancaris prou opacs per atreure capitals estrangers que necessiten envoltar-se de discreció. Però quines són les arrels dels paradisos fiscals i com han perviscut fins al segle XXI?
Per tal de cercar les arrels més remotes del que avui coneixem com a paradisos fiscals hauríem de viatjar fins a l'edat moderna. En aquella època i després en el segle XIX, molts dels territoris que avui es consideren paradisos fiscals eren llocs on es refugiaven els vaixells mercants, al resguard del temps i dels atacs del pirates, com les Caiman, amb bandera holandesa, o les Seychelles, de la Gran Bretanya. De fet, aquesta expressió deriva de l'anglès 'tax haven' (‘refugi'), posteriorment transmutada en tax heaven, literalment ‘paradís fiscal'.
Però entre els anys 20 i 30 del segle passat, just entorn del crack del 1929, el fenomen començà a intensificar-se i a canviar. Mentre Suïssa enduria la seva legislació sobre el secret bancari i als EUA es consolidaven enclavaments fiscalment opacs, molts territoris (petits estats independents o dominis de grans imperis, com Panamà o les Bahames) van començar a especialitzar-se en l'adopció de normatives adreçades a limitar o, fins i tot, eliminar la imposició fiscal.
Un moment clau va arribar amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, que va comportar una gran reestructuració del sistema econòmic i financer. Els països europeus occidentals, gràcies al pla Marshall, es van reinserir en el sistema econòmic mundial, però molts dels seus territoris colonials (o excolonials) no es van beneficiar de les ajudes que rebien les metròpolis. Així, van deixar de produir les matèries primeres que els integraven en l'economia colonial i es van transformar en paradisos fiscals, de manera que van esdevenir centres d'atracció de capitals i seus d'activitats financeres extraterritorials.
Posteriorment, als anys 70, amb la irrupció dels anomenats petrodòlars —i gràcies als estats occidentals, que no hi van posar cap trava—, els paradisos van rebre un nou impuls, sobretot per les grans oportunitats financeres que oferien. Finalment, en els darrers trenta anys, la dissolució del bloc soviètic i la liberalització econòmica han provocat una poderosa multiplicació dels paradisos fiscals.
Avui, més paradisos que mai
La revolució tecnològica dels últims deu anys n'ha facilitat l'expansió i la capacitat d'oferir productes financers més accessibles: avui, amb una transferència en línia de dos euros, es pot constituir una societat en un d'aquests països, les activitats de la qual evadiran una mitjana del 80% dels impostos que haurien de pagar si la societat estigués constituïda en el país de procedència dels capitals.
Segons l’FMI, una quarta part de la riquesa mundial és als paradisos fiscals
Però la pregunta clau és: "Què entenem avui per paradís fiscal?". Aquesta expressió identifica els països o territoris que no preveuen imposició sobre les rendes de les persones físiques o jurídiques, o també els països en què la imposició és molt reduïda o laxa. Tanmateix, aquesta noció es pot considerar més àmplia, ja que en molts casos aquests països són també paradisos societaris (les autoritats demanen molt poques formalitats a l'hora d'obrir una societat), paradisos bancaris (es garanteix un fort secret bancari) i finalment paradisos penals (no està previst pel seu codi penal el delicte d'evasió fiscal, falsejament comptable, corrupció o reciclatge de capitals). A vegades el mateix territori compleix totes aquestes característiques (Aruba, illes Verges, Singapur o Panamà), a vegades només algunes (Andorra, Jersey, Hong Kong, Suïssa). Pel que fa al tipus de capitals dipositats en els paradisos fiscals, en alguns casos es tracta de rendes d'activitats legals. Però en molts d'altres, grups criminals dipositen els capitals de les seves activitats (tràfic d'armes, de droga, d'influències, de contraban) amb l'objectiu de netejar-los i fer-los tornar a circular.
Una llista ben negra
La història de la lluita contra els paradisos fiscals és la història d'un fracàs. Des dels primers intents a la dècada dels 20 del segle passat per part de la Societat de les Nacions (amb l'oposició de Suïssa, Holanda i Alemanya), fins als intents d'alguns presidents nord-americans com Roosevelt i Carter, passant pels compromisos adquirits per les organitzacions internacionals fins al final del segle XX, ha estat pràcticament impossible plantejar mesures de control d'aquest fenomen.
A partir del 1998 l'Organització Econòmica per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) ha promocionat la signatura d'acords entre els estats i ha redactat periòdicament la llista negra dels paradisos fiscals. Això ha permès tenir-ne una classificació. L'abril del 2009 hi havia quatre països —Costa Rica, Malàisia, les Filipines i l'Uruguai— que havien refusat qualsevol acord (l'anomenada llista negra, de la qual tots quatre en van sortir l'estiu del 2009), 41 estats i territoris que s'havien compromès a canviar la seva legislació però encara no ho havien fet —entre ells, Andorra i Suïssa— (llista grisa) i finalment 40 més que havien començat a col·laborar contra els paradisos fiscals, com ara l'Argentina, Xipre o Jersey.
Malgrat que en les cimeres del G-20 la lluita contra els paradisos fiscals va tenir un cert protagonisme —no debades, segons el Fons Monetari Internacional (FMI) una quarta part de la riquesa mundial és en aquests territoris—, encara és llarg el camí que durà a la seva eliminació. Les prudències dels estats davant dels grups de pressió i les grans corporacions fan que siguin encara molts els capitals custodiats en aquests països. Capitals que alteren el funcionament de l'economia, nodreixen les organitzacions criminals, empobreixen les caixes dels països de procedència dels inversors i, en definitiva, augmenten sensiblement les diferències socials.
- Baker, Raymond. Capitalism's achilles heel: dirty money and how to renew the free-market system. Nova Jersey: Wiley, 2005.
- Henry, James. The blood bankers: tales from the global underground economy. Nova York: Basic, 2005.
- Pàgina web d'na completa guia d'iniciació als negocis i inversions offshore.
Aquest article es va publicar en el número 91 del Sàpiens (maig 2010)