Segona Guerra Mundial: El pla secret per envair Catalunya

Actualitat

Els primers habitatges socials

Les Cases Barates del barri del Bon Pastor de Barcelona són un exemple de l’inici de l’habitatge social a Europa, un fenomen que va néixer amb el procés d’industrialització i que havia de donar resposta a les pèssimes condicions en què vivien les persones que es desplaçaven a les ciutats a treballar. Un projecte de museïtzació del MUHBA en preservarà la història.

Sílvia Manzanera (text) / Andreu Mayayo (assessorament)

Entrevista

Joan Anton Català Amigó: “Són moltes les casualitats que hi ha hagut d’haver perquè existim”

Si el temps no avancés cap endavant, si l’univers no progressés cap al caos, si la distància que ens separa del Sol no fos l’adequada, si no hagués arribat aigua extraterrestre a la terra, si no s’hagués creat la Lluna... Els humans no seríem aquí. Ens ho descobreix aquest astrofísic i divulgador científic a Una breu i atzarosa història de la vida.

Caterina Úbeda (text), Enrique Marco (fotografies)

Actualitat

El descarrilament de la lluita contra la fam

Set anys després que s’aprovés el segon Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha estat clara: la fam zero és una fita que no es pot assolir. Els períodes de gana extrema han estat una constant al llarg de la història; què ens feia pensar que ara la podíem combatre?

Oriol Farrés

Reportatges

El pla secret per envair Catalunya

Durant la Segona Guerra Mundial, els nord-americans van traçar un pla per desembarcar a Catalunya, una operació que van definir al detall i que, en l’últim moment, no es va portar a terme perquè els britànics s’hi van oposar i van pressionar perquè es fes al sud de França. Un pla secret que SÀPIENS ha pogut desvelar després d’accedir a documentació inèdita desclassificada recentment. Podeu consultar aquí alguns dels documents més importants.

Pere S. de Argila

Reportatges

Els misteris de la Muntanya Maragda

Els romans adoraven les maragdes, per la bellesa del seu verd i perquè, suposadament, tenien propietats curatives; tanmateix, només en podien aconseguir en un sol punt de l’Imperi: a les mines de Sikait. Avui, arqueòlegs catalans excaven al desert oriental d’Egipte per entendre com funcionava l’explotació i el comerç d’aquestes pedres precioses.

Sergi Ramis (text) / Joan Oller (assessorament)

Reportatges

Antoine de Sartine, el català que va crear la policia secreta francesa

Durant quinze anys, un jove magistrat nascut a Barcelona va dominar els carrers de París. Home de confiança de Lluís XV de França, De Sartine va millorar la higiene i la seguretat de la ciutat i va passar a la història per haver creat una xarxa eficient d’informadors, amb què sabia el que passava a cada racó de la capital, al país i, també, a l’estranger.

Berta Vilanova (text) / Agustí Alcoberro (assessorament)

Reportatges

El viatge de Charles Lyell a Olot

Aquest geòleg, considerat, conjuntament amb el seu amic Charles Darwin, un dels científics britànics més importants de tots els temps, va venir a Catalunya el juliol de 1830 amb la voluntat de visitar la zona volcànica de la Garrotxa. Gràcies a les comprovacions que va fer per terres catalanes, va poder validar les seves teories revolucionàries.

Arnau Cònsul (text) / Isaac Camps (assessorament)

Reportatges

Barcelona s'enlaira

“Senyors passatgers, estem a punt d’aterrar a l’aeroport de Viladecans…”. Aquest missatge s’hauria sentit avui als avions si el projecte de Jaume Aiguader, l’alcalde republicà de Barcelona, s’hagués fet realitat el 1932: dotar la capital catalana d’un aeroport internacional referent per a Europa.

Pau Vinyes

La Gran Guerra de l'Emú

Després de la Primera Guerra Mundial, una plaga d’aquestes aus va destrossar terres de conreu i va posar en perill la subsistència dels agricultors australians. L’exèrcit es va desplegar per combatre amb metralladores un enemic de coll i potes llargs, pelatge gris i que corria com un esperitat.

Laia Casero

L'Experiència

La casa on Gaudí es va fer gran

Entrem a l’habitatge familiar que els Gaudí tenien a Riudoms, per conèixer la història d’aquesta nissaga i l’entorn natural que tant va influir en l’obra del reconegut arquitecte.

Cristina Serret (text) / Enrique Marco (fotografies)

Llibres

Isabel Rodà de Llanza: “Respecte al món clàssic, ens falta coneixement i ens sobra menyspreu”

A la portada del llibre Ahir Roma, avui nosaltres (Destino), Isabel Rodà de Llanza, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens recorda que “qui perd els orígens perd la identitat”. I per a ella, com demostra al volum, els nostres orígens són indiscutibles: sense la petja cultural heretada del món clàssic, els catalans avui no seríem com som.

Maria Coll (text) / Enrique Marco (fotografies)

El conte històric

Un pícnic

Irene Pujadas és l'autora d'aquest conte. Escriptora i una de les fundadores de la revista Branca.El 2020 va guanyar el premi Documenta de Narrativa amb els contes Els desperfectes (L’Altra Editorial).

Irene Pujadas (text) / Pep Boatella (il·lustració)