La vida privada de Napoleó

PORTADA

El 'making of' de la portada

Com podem reflectir la vida privada de Napoleó Bonaparte, sense que se li vegi la cara i donant un paper destacat a les dones? Aquesta triple pregunta és la que es va fer el dissenyador de SÀPIENS, Albert Bernat, en plantejar la portada del número de maig. Us ho expliquem, en vídeo i en text, aquí.

ACTUALITAT

Del despoblament... al repoblament?

La pandèmia, el confinament i la proliferació del teletreball han accelerat una tendència incipient: el moviment de població des de les grans ciutats cap als micropobles. Un procés que contrasta amb la mobilitat de la població els darrers dos segles, quan es va produir el moviment invers. Avancem cap a un nou equilibri territorial o estem davant d’un miratge?

Víctor Farradellas (text) / Llorenç Ferrer (assessorament)

ENTREVISTA

Sarah Parcak: "Hem trobat més de tres mil jaciments potencials des de l’espai"

Descobrir un jaciment arqueològic mai no havia estat tan fàcil. Ho pot fer qualsevol persona, vostè també, i sense sortir de casa. La impulsora d’aquesta revolució arqueològica és l’egiptòloga Sarah Parcak, directora d’un projecte col·laboratiu d’arqueologia espacial que en poc més de quatre anys ja ha fet troballes impressionants.

Sònia Casas

ACTUALITAT

La llarga agonia del Iemen

La guerra civil que pateix el Iemen des de fa sis anys ha esdevingut, segons l’ONU, el pitjor desastre humanitari provocat pels humans. Us expliquem com la històrica divisió d’aquest país tan geoestratègic l’ha acabat convertint en un infern per als seus habitants.

Laura Colomé

Napoleó al seu estudi al Palau des Tuileries

REPORTATGES

La vida privada de Napoleó

Aquest maig es compleixen dos-cents anys de la mort del general que va transformar el mapa d’Europa. Però darrere el gran estrateg, emperador i home d’Estat hi havia un fill que volia complaure la mare, un germà que va fer de pare i un marit enamorat i obcecat per tenir descendència. Us oferim el retrat del Napoleó més íntim.

Jordi Mata (text) / Àngel Casals (assessorament)

REPORTATGES

La revolta de les mantes

Durant sis anys, centenars de reclusos republicans irlandesos van lluitar per no ser qualificats pel Govern britànic de criminals. Van viure embolcallats amb una manta, envoltats dels propis excrements, i, finalment, van declarar-se en vaga de fam. Durant aquest temps, la presó de Long Kesh va ser el camp de batalla del conflicte d’Irlanda del Nord.

Maria Coll (text) / Antoni Batista (assessorament)

REPORTATGES

El rastre del tresor d'Escaladei

Aquest hivern, l’equip d’arqueòlegs que està treballant a la cartoixa del Priorat ha trobat una sorpresa: una rasa construïda pels buscadors de tresors promoguts i finançats pel govern.

Toni Orensanz (text) / Marina Miquel (assessorament)

REPORTATGES

Alexander von Humboldt: el primer ecologista

Fins que no va entrar en escena Darwin, el berlinès Alexander von Humboldt va ser el científic més popular del segle XIX. A tot Europa, grans auditoris s’aplegaven per conèixer amb detall les seves expedicions científiques. Va ser el primer a concebre la natura com un tot interconnectat i a anticipar el canvi climàtic provocat pels humans.

Carles Llorens

REPORTATGES

La ciutat dels tres bordells

Als segles XIV i XV, els prostíbuls de Barcelona eren de titularitat municipal. Tres famílies, però, tenien la concessió d’un negoci que, malgrat gaudir de mala premsa, estava perfectament regularitzat i generava molts guanys.

Josep Maria Bunyol (text) / Roger Benito Julià (assessorament)

EXPERIÈNCIA

Un dia a la forja

Puntes de fletxa, llances romanes, destrals vikingues, ganivets medievals... A la Fantastic Factory, amb tallers a Ripoll i a Sentmenat, podreu fer de ferrers per un dia. Això sí, aneu-hi ben esmorzats, com l’Àlex Novials, el director del Petit SÀPIENS.

Àlex Novials (text) / Dani Codina (fotografies)

LLIBRES

Ignacio Sánchez-Cuenca: "L’autoritarisme va afavorir la posterior aparició del terrorisme revolucionari"

Als anys setanta i vuitanta, el terrorisme revolucionari va generar crisis polítiques en països com Itàlia, Espanya, Alemanya i el Japó. Però, per què només en aquests estats? Ignacio Sánchez-Cuenca, catedràtic de Ciència Política de la Universidad Carlos III de Madrid, ha trobat resposta a aquesta pregunta després de fer un rigorós estudi comparatiu, Las raíces históricas del terrorismo revolucionario.

Maria Coll (text)