Revista

Restes humanes neolítiques trobades dins una de les mines. Moltes d’elles, un cop exhaurit el mineral, eren reutilitzades com a tombes
Sàpiens 63

Un viatge per les mines prehistòriques de Gavà

Sempre s'havia pensat que la variscita, la pedra semipreciosa amb què es feien les joies de l'antiguitat, provenia d'Orient. El 1975, la descoberta d'una xarxa subterrània a Gavà va posar de manifest que, durant el neolític, el delta del Llobregat va ser el centre d’extracció i producció de les peces ornamentals de mig continent
Palau del Governador al parc de la Ciutadella, antiga seu de l'Institut Escola i actual seu de l'Institut Verdaguer
Sàpiens 63

L'Institut-Escola, l'experiment educatiu de la Generalitat republicana

L'Institut-Escola va ser un centre d’ensenyament revolucionari que substituïa la tarima, el dictat i les memoritzacions pels tallers i el contacte amb l’entorn. El franquisme estroncà per sempre aquest projecte que hauria pogut transformar l'educació del país
Els combats a curta distància van ser terribles. Molts vaixells van quedar destrossats, com el francès 'Redoutable'
Sàpiens 63

La batalla de Trafalgar, la darrera gesta de l'almirall Nelson

El 21 d’octubre del 1805, una decisiva victòria britànica sobre la flota combinada de francesos i espanyols va posar fi per sempre al somni napoleònic d'envair Anglaterra. L'audaç tàctica de Nelson va neutralitzar la superioritat numèrica de l'enemic i la seva mort en combat el va convertir en un heroi al seu país
Les naus víkings van assetjar Tortosa, Empúries, les Balears, la Camarga, Pisa... però el seu pas no ens ha deixat topònims ni senyals tangibles
Sàpiens 62

Víkings contra Al-Andalus

Experts navegants i guerrers implacables, entre els segles IX i XI, les tribus escandinaves van envair bona part d'Europa, van creuar l'Atlàntic fins a Amèrica i van fer via fins a l'Orient. Però de totes les seves conquestes, n'hi ha una de singular: el seu pas devastador per les costes de la Mediterrània
El general Manuel Fernández Silvestre amb altres oficials de l'Eexèrcit espanyol a prop de Melilla, el febrer del 1921
Sàpiens 62

La guerra bruta d'Espanya al Rif

La derrota d’Annual contra la guerrilla d'Abd el-Krim el 1921 va despertar les ànsies de revenja del règim d'Alfons XIII. A Madrid els partidaris del diàleg amb els rifenys van quedar marginats. Espanya va esdevenir aleshores pionera en l'ús massiu d'armes químiques en un conflicte