Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Actualitat

100.000 anys de ‘parentiu' amb els neandertals

Humans moderns i neandertals van tenir fills en comú 45.000 anys abans que les primeres troballes documentades fins ara

Redacció
19 de febrer de 2016
Il·lustració que mostra un grup de neandertals
Il·lustració que mostra un grup de neandertals
Nou capítol de les relacions entre els neandertals i els humans moderns. Segons un estudi que acaba de publicar la revista ‘Nature', els neandertals de les muntanyes d'Altai —situades a Sibèria, entre Rússia i Mongòlia— i els humans moderns procedents d'Àfrica van coincidir i aparellar-se molt abans del que s'estimava fins ara. Sergi Castellà, investigador de l'Institut Max Planck d'Alemanya i coautor del treball, assegura disposar "de la primera evidència genètica que els humans moderns haurien migrat d'Àfrica fa 100.000 anys, 45.000 anys abans que les primeres troballes documentades fins ara". I tot plegat s'ha descobert gràcies a nous mètodes d'anàlisi genètica i a la descoberta de nous genomes neandertals. La troballa d'ADN humà en les restes d'un neandertal de les muntanyes d'Altai ha obert el camí als investigadors.

Aquest estudi pot ajudar a treure una part de l'entrellat —encara que només sigui una mica—d'interrogants que encara planen sobre els encreuaments entre les diverses subespècies dels ancestres de l'‘Homo sapiens' i els neandertals. Les conclusions del treball permeten constatar dues coses: d'una banda, que la colonització del planeta Terra es va produir a partir de diverses onades migratòries sorgides des d'Àfrica, en períodes dilatats en el temps, segurament vinculats a cicles climàtics concrets. De l'altra, que neandertals i els humans moderns van coincidir i interactuar en moments diferents de l'evolució —com a mínim 45.000 anys abans que les primeres troballes documentades fins ara—, unes interaccions que van deixar petjada genètica en els humans moderns i van accelerar l'adaptació de la població al medi.

Subscriu-t'hi

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

La revolució Neandertal

Les darreres investigacions han desmuntat una pila de teories. Us ho expliquem amb els principals especialistes

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto