Nou capítol de les relacions entre els neandertals i els humans moderns. Segons un estudi que acaba de publicar la revista ‘Nature', els neandertals de les muntanyes d'Altai —situades a Sibèria, entre Rússia i Mongòlia— i els humans moderns procedents d'Àfrica van coincidir i aparellar-se molt abans del que s'estimava fins ara. Sergi Castellà, investigador de l'Institut Max Planck d'Alemanya i coautor del treball, assegura disposar "de la primera evidència genètica que els humans moderns haurien migrat d'Àfrica fa 100.000 anys, 45.000 anys abans que les primeres troballes documentades fins ara". I tot plegat s'ha descobert gràcies a nous mètodes d'anàlisi genètica i a la descoberta de nous genomes neandertals. La troballa d'ADN humà en les restes d'un neandertal de les muntanyes d'Altai ha obert el camí als investigadors.

Aquest estudi pot ajudar a treure una part de l'entrellat —encara que només sigui una mica—d'interrogants que encara planen sobre els encreuaments entre les diverses subespècies dels ancestres de l'‘Homo sapiens' i els neandertals. Les conclusions del treball permeten constatar dues coses: d'una banda, que la colonització del planeta Terra es va produir a partir de diverses onades migratòries sorgides des d'Àfrica, en períodes dilatats en el temps, segurament vinculats a cicles climàtics concrets. De l'altra, que neandertals i els humans moderns van coincidir i interactuar en moments diferents de l'evolució —com a mínim 45.000 anys abans que les primeres troballes documentades fins ara—, unes interaccions que van deixar petjada genètica en els humans moderns i van accelerar l'adaptació de la població al medi.