OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Actualitat

Apareix un missatge ocult de Leonardo

Un gos amb corretja rere l'obra ‘La Mare de Déu de les roques' simbolitza la denúncia contra la corrupció papal de l'època

Clara Duarte
6 de març de 2017
El detall del gos dins l'obra
El detall del gos dins l'obra
L'obra 'La Mare de Déu de les roques' -  Wikimedia Commons
L'obra 'La Mare de Déu de les roques' - Wikimedia Commons

Nombrosos misteris envolten Leonardo da Vinci i les seves obres: des del significat del misteriós ‘somriure' de la Monna Lisa fins al gos lligat amb una corretja que s'ha vist que hi ha amagat en una de les seves obres més importants: ‘La Mare de Déu de les roques'. Aquest darrer l'ha revelat Silvano Vinceti, president del Comitè Nacional per a la Valorització del Patrimoni Històric, després d'unes investigacions dirigides per l'historiador Roberto Biggi.

Segons explica Vinceti, "és un acte d'acusació de Da Vinci contra la corrupció del papat de la seva època", ja que segons explica el mateix pintor en alguns dels seus textos el gos és un símbol de "no desobediència", i encara més amb una corretja al coll. De fet, la religiositat de Leonardo ja ha estat qüestionada en altres ocasions en algunes de les seves obres, com és el cas de la famosa ‘L'Anunciació'.

Segons explica Vinceti, aquesta imatge oculta significa per a Leonardo "l'home que ha d'obeir Déu, els manaments divins, la vida de Jesús...". En concret, segons l'expert d'art italià, "el gos amb corretja sobre Sant Joan Baptista és l'acusació de Leonardo a la corrupció del papat que privilegiava el poder temporal sobre el poder espiritual".

Vinceti ha recalcat que fins ara s'han estudiat les obres de Leonardo des del punt de vista estilístic i tècnic, però s'ha perdut de vista el fet que el pintor volia aconseguir una narració en imatges a través de les seves pintures. I així ho va fer en un moment en el qual l'artista no podia expressar, de manera explícita, les seves crítiques contra el papat, ja que els que tenien el poder eren Innocenci VIII, Alexandre VI, els papes Borja i, sobretot, la Inquisició.

Hi ha dues versions de la pintura ‘La Mare de Déu de les roques': una es troba a la National Gallery de Londres, i l'altra al Museu Louvre de París. És en aquesta segona que s'ha trobat el dibuix del gos amagat darrere la vegetació del fons. La descoberta s'ha pogut realitzar gràcies a un nou mètode d'investigació que barreja les tecnologies més avançades i els instruments més senzills. Una lupa especial va permetre examinar totes les característiques de la pintura, i un ‘software' de Photoshop avançat va permetre superposar, descompondre i recompondre la pintura, fet que va portar a veure que hi havia alguna cosa sota la vegetació representada. Una nova troballa que se suma al reguitzell de misteris que amaguen les obres del pintor.

Subscriu-t'hi

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Els catalans de Felip V

Descobrim qui van ser els homes de negocis més importants de la Catalunya borbònica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto