L'historiador i col·laborador de SÀPIENS Joaquim Aloy ha donat a conèixer cinc cartes escrites per Lluís Companys i trobades per un drapaire fa uns anys en un pis de Barcelona. Les cartes, dirigides al seu amic Jaume Creus i Ventura, reconegut polític i industrial català, les va escriure des de la presó de Madrid el març de 1935, on va ser empresonat pels fets del 6 d'octubre de 1934 en què va proclamar l'Estat Català.

En les cartes, Companys explica a Creus que espera impacient el judici, "no per la sentència, sinó perquè vegin com es comporta un català". En una altra de les cartes el president es presentava ferm respecte a les accions que l'havien portat a la presó, i afirmava que "la línia del 6 d'octubre no s'ha d'entelar ni enterbolir".

Hores abans s'havia fet pública la cessió del fons documental de Pedro Urraca, l'agent de la policia franquista que va arrestar i deportar el president el 1940, a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Els documents, propietat de la família d'Urraca, consisteixen en 15 dietaris escrits entre 1922 i 1948 —amb una pàgina dedicada al president—, 40 fotografies —inclosa la que li va fer al pas fronterer d'Hendaia després de detenir-lo—, fitxes policials i documentació personal.

El fill d'Urraca, Juan Luís, desconeixia les verdaderes activitats que va dur a terme el seu pare, mort el 1989, fins que va trobar els documents al pis de la seva mare a Madrid. Ara, ha donat la documentació a l'ANC i n'ha cedit els drets a la Generalitat, com a reparació moral a Catalunya i pel seu valor històric.

SÀPIENS ja havia destapat, el juny de 2007, la verdadera història de l'agent Urraca. En el número 56 va publicar el treball d'investigació de l'historiador Jordí Guixé que reconstruïa els fets, i feia públics els documents que aquest va recopilar de diversos arxius europeus.

Aquest dissabte, amb motiu de la commemoració dels 71 anys de l'afusellament de Companys, es farà oficial la donació i tota la documentació estarà disponible per a consulta a l'ANC. No serà fins al setembre de 2014, però, que es tindrà accés a la totalitat dels arxius professionals de l'agent, ja que la llei impedeix consultar-los fins que no passin 25 anys de la seva mort.