Subscriu-t'hi
Actualitat

Atapuerca, cooperació humana des de fa 400.000 anys

Els homínids d'Atapuerca ja s'organitzaven per caçar manades de visons en el que sembla que és el cas més antic de caça comunal

Clara Duarte
22 de març de 2017
Concentració de restes de bisons al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca -  IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)
Concentració de restes de bisons al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca - IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)

Cooperar per menjar. Això és el que s'ha vist que feien els homínids de la serra d'Atapuerca (Burgos) fa 400.000 anys. La tècnica no era pas complicada, però requeria la col·laboració entre tots. Els humans del Plistocè mitjà s'organitzaven per tal de portar els animals fins a un cert lloc, on els acorralaven, els mataven i els processaven per endur-se'n allò que més els interessava: ossos, pells, carn, etc.

L'escena es va repetir en diverses ocasions al jaciment de Gran Dolina, tal com confirma l'article on s'explica el descobriment, publicat al ‘Journal of Human Evolution'. Eren episodis reiterats en certs moments de l'any, sobretot al final de la primavera i a l'inici de la tardor, ja que segurament devien seguir les migracions dels bisons. El fet que es repetís de la mateixa manera porta a pensar que van veure que la tècnica cooperativa funcionava i, per tant, la repetien al mateix lloc.

En aquesta zona, l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ja havia identificat una acumulació d'ossos de bisons, i el descobriment ha permès entendre per què hi havia totes aquestes restes en un mateix lloc. Aquest és el cas més antic que es coneix de caça comunal.

L'autor principal de l'article és l'arqueòleg Antonio Rodríguez-Hidalgo, que recalca que, fins ara, es creia que aquest comportament era exclusiu dels humans moderns. Però la troballa ha permès veure que ja ho feien els de fa 400.000 anys. Tot fa indicar que els autors de les matances eren els preneandertals de la Sima de los Huesos, un altre jaciment a prop de Gran Dolina.

A més, tal com diu John Speth, catedràtic d'Arqueologia a la Universitat d'Ann Arbor, a Michigan, i un dels zooarqueòlegs més rellevants sobre subsistència neandertal, "els esforços cooperatius per matar múltiples individus d'un animal tan gran com el bisó pressuposa que els caçadors podien haver compartit la carn entre ells". Aquest fet demostra un alt nivell social que, fins ara, no s'havia pogut provar mai en un període de temps tan antic.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto