OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Actualitat

Una campanya per tancar el dol

Justícia fa una crida a tothom qui busca familiars desapareguts durant la Guerra Civil o el franquisme

6 d'octubre de 2022
1 'Tancar el dol', una campanya del Departament de Justícia de la Generalitat

Es calcula que a Catalunya hi ha al voltant de 20.000 persones enterrades a fosses comunes, víctimes de la Guerra Civil i del franquisme. Encara avui, molts desconeixen el parador i les circumstàncies en què van morir els seus familiars. El Departament de Justícia de la Generalitat ha iniciat la campanya 'Tancar el dol' per donar a conèixer a la població la tasca que s'està realitzant en matèria d'identificació de persones desaparegudes i promoure les eines que la Generalitat de Catalunya posa a l'abast de les persones amb familiars desapareguts.

En el centre d'aquesta campanya, hi trobem una història real: la de la família Sans Llobera. L'any 2010 van inscriure Josep Sans Cabot al Cens de persones desaparegudes. Quan la seva filla Rosa tenia només tres mesos, el Josep va ser cridat a files per l'Exèrcit republicà i va desaparèixer al front de l'Ebre. El 2017, la Rosa també es va inscriure al Programa d'identificació genètica. D'aquesta manera, vuitanta-tres anys després de la seva desaparició, la família va poder recuperar finalment les restes del Josep.

Justícia enviarà cartells i díptics als diferents Espais de Memòria de la Generalitat i anunciarà la campanya en premsa, ràdio, televisió i xarxes socials amb l'etiqueta '#tancareldol'. Tot, perquè més gent com la Rosa pugui recuperar les restes dels seus éssers estimats i dignificar el seu record.

La investigació dels historiadors
Com en el cas de la família Sans Llobera, el primer pas per poder cercar un familiar desaparegut és inscriure'l en el Cens de persones desaparegudes. Un cop fet, l'equip d'historiadors de la Direcció General de Memòria Democràtica inicia una investigació exhaustiva en arxius civils i militars a partir de la informació que hagin pogut donar els familiars. L'objectiu és delimitar la zona on va desaparèixer i determinar les possibles circumstàncies i la data de la seva mort. Aquesta laboriosa tasca serveix per poder acotar en el Mapa de fosses de la Generalitat de Catalunya els possibles llocs d'inhumació de les seves restes.

Tota la informació que aconsegueixen els historiadors haurà de concordar amb la d'arqueòlegs i antropòlegs que treballen en les excavacions de les fosses. A finals de setembre de 2022 hi ha més de 6.600 persones inscrites al Cens, de les quals 3.794 han rebut nova documentació sobre el seu familiar desaparegut.

Seguint la pista de la genètica
Totes les persones amb familiars inscrits al Cens tenen també la possibilitat de participar de manera gratuïta al Programa d'identificació genètica. Aquest programa es va iniciar l'any 2016 amb la col·laboració entre els departaments de Justícia i Salut com una forma de complementar els esforços dels historiadors i donar respostes allà on la informació que recuperen és fragmentària o insuficient.

Per una banda, s'extreu una mostra de l'ADN dels ossos de totes les restes humanes recuperades en les fosses intervingudes a través del Pla de Fosses per així crear un perfil genètic que s'inclou en una base de dades. Aquests perfils es creuen posteriorment amb els dels familiars inscrits al Cens de persones desaparegudes, amb l'objectiu de cercar relacions de parentiu que revelin la identitat de les restes.

Les persones inscrites al Programa només han de fer-se un frotis bucal, un procediment molt senzill, similar a les proves de la COVID, però que es realitza a la galta per recollir cèl·lules mortes de la mucosa. Poden escollir entre fer-ho de manera presencial a l'Hospital Vall d'Hebron o rebre a casa un kit per fer-ho ells mateixos i enviar la mostra per correu. L'ADN del familiar més pròxim a la persona desapareguda tindrà més possibilitats de trobar una concordança amb el perfil de les restes que es puguin recuperar.

Actualment, ja s'han identificat i retornat les restes de divuit persones als seus familiars, des de la seva creació el 2016. El Programa compta amb un total de 2.774 perfils genètics, una xifra encara massa baixa tenint en compte l'alt nombre de víctimes inhumades en fosses comunes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. És necessari que més persones que busquin els seus familiars desapareguts s'inscriguin al Cens de persones desaparegudes i participin en el Programa d'identificació genètica per fer créixer la base de dades genètica i aconseguir així més concordances que ajudin a identificar les restes i posar fi al dol de moltes famílies.

2 Entrevista amb Lourdes Ciuró i Buldó, consellera de Justícia

1. El Departament de Justícia ha engegat la campanya 'Tancar el dol'. En què consisteix?

'Tancar el dol' és una campanya de conscienciació adreçada a totes aquelles persones que estiguin buscant familiars desapareguts durant la Guerra Civil o el franquisme.

El nostre objectiu és donar a conèixer els recursos que el Departament de Justícia i la Direcció General de Memòria Democràtica posa al servei de la ciutadania per reparar la memòria i ajudar a tancar el dol a les famílies que van patir una pèrdua injusta i mai no van tenir un cos per plorar.

Amb aquesta campanya reivindiquem, a més, que tancar el dol no vol dir oblidar sinó recordar. Identificar les restes que trobem a les fosses i tornar-les a les famílies és un acte de record, i no només a la persona, també als fets històrics. En aquest sentit, és de justícia històrica que el Govern de Catalunya ajudi les famílies a tancar el dol.

2. Aleshores, com ho han de fer les famílies per tancar el dol?

A la campanya ho diem clar: per una banda, busquem que els ciutadans inscriguin els seus familiars desapareguts al Cens de persones desaparegudes; per l’altra, que  participin en el Programa d'identificació genètica.

La inscripció al Cens, així com la participació en el Programa d'identificació genètica, és gratuïta i permet donar una mostra d'ADN de la família per poder buscar el familiar entre les restes exhumades que es recuperen de les fosses intervingudes o bé de les recollides de restes en superfície.

3. Quins resultats han obtingut fins ara?

D'ençà que es va impulsar el Programa d'identificació genètica el 2016, hem identificat un total de 18 individus; també disposem de 2.774 perfils genètics. Així mateix, de les més de 6.600 persones inscrites al Cens de persones desaparegudes, hem enviat gairebé 4.000 respostes als familiars sol·licitants amb informació de la persona en qüestió.

Són resultats significatius i prometedors, però encara insuficients, sobretot tenint en compte que les víctimes inhumades durant la Guerra Civil i la dictadura franquista volten les 20.000. Per això, volem que la campanya 'Tancar el dol' esdevingui una crida que ens permeti posar noms i cognoms a aquells homes i dones que van patir la repressió del feixisme. D'aquesta manera, mantenim viva la seva memòria i la dignifiquem.

4. Els anuncis de la campanya 'Tancar el dol' expliquen una història real. Què ens en pot dir?

Per conscienciar el màxim nombre de persones possible, necessitàvem explicar una història real, propera i emotiva que commogués. I això és el que hem fet. Les protagonistes de 'Tancar el dol' són la Rosa Sans i la seva filla Lurdes, a qui fa poc més d'un any els vam comunicar que havíem recuperat les restes del seu pare i avi, Josep Sans, desaparegut a la batalla de l'Ebre.

Creiem, a més, que la família Sans és un testimoni extraordinari del que suposa recuperar les restes d'un familiar desaparegut durant dècades gràcies a la inversió en polítiques públiques de memòria. I és que és necessari reivindicar i defensar fermament aquestes inversions davant d'aquells que volen silenciar i menysprear la història. Sense anar més lluny, en el debat per aprovar els darrers pressupostos de la Generalitat, hi va haver fins a tres partits que defensaven, sense por ni vergonya, que no havíem de destinar ni un sol euro públic a les polítiques públiques de recuperació de memòria democràtica. Aquest és un posicionament que no podem permetre.

5. Amb accions com aquesta es demostra que la memòria és una de les grans prioritats del Departament aquesta legislatura... És així?

Les polítiques públiques de memòria són una prioritat i una aposta estratègica del Departament de Justícia i, per extensió, també de tot el Govern. Quan parlem de memòria democràtica parlem de restaurar la veritat, la història i les víctimes del feixisme encarnat pel franquisme. Lluitar per la memòria ens fa més forts com a societat i és una garantia de no repetició d'uns fets que es van endur per davant la vida i el futur de milers de persones.

Així doncs, recuperar la memòria serveix per estar al costat de les víctimes i els seus familiars i per fer-los justícia; serveix també per donar a conèixer als joves la cruesa d'episodis passats, perquè no banalitzin i relativitzin ni els fets ni els autors de totes aquelles atrocitats.

Des del Govern i des de la conselleria que represento combatrem qualsevol idea xenòfoba i neutralitzarem aquelles ideologies que qüestionin els valors democràtics. I ho farem de la manera més efectiva: amb la memòria democràtica, un mirall que ens posa davant aquells errors del passat que no hem de permetre que es repeteixin.

És precisament amb aquesta voluntat de potenciar la memòria que en el pressupost de l'any 2022 vam augmentar el pressupost per a polítiques públiques de memòria democràtica en un 21% i que l'any vinent l'augmentarem un 8% més.

6. Ha dit en més d'una ocasió que les dones són les grans oblidades de les polítiques de memòria... Quin paper considera que han de tenir?

Considero imprescindible impulsar una memòria inclusiva, que expliqui la història del 100% de la població: joves, gent gran, dones i homes.

Cal reivindicar el protagonisme femení de la nostra memòria, ja que el paper de la dona durant la Guerra Civil i el franquisme no s'ha reconegut prou. Sempre parlem dels homes al front, dels soldats, dels exiliats, però elles també hi eren; també van ser víctimes directes de la repressió; també van escriure aquesta pàgina fúnebre de la nostra història, i és de justícia incloure-les en la nostra memòria democràtica.

Des del Departament de Justícia i la Direcció General de Memòria Democràtica, ens esmercem per recuperar l'important paper que van desenvolupar, i que massa sovint ha estat oblidat, silenciat i menyspreat. Volem reivindicar les vivències de grans activistes dels drets humans com Neus Català, Conchita Boix, Dolors Casadellà, Maria González, Maria Plenes o Gerda Taro, però també les milers i milers de dones anònimes que, des de la rereguarda, es van encarregar de les famílies, de l'atenció als soldats i als ferits...

7. Han anunciat que intensificaran les actuacions en fosses. Què tenen previst?

En primer lloc, augmentar el pressupost. El 2022 el pressupost destinat a l'àmbit de fosses gairebé es va duplicar, i va passar dels 447.000 euros de l'any 2021 a més de 800.000 euros el 2022. En el nou contracte de fosses 2023-2026, destinarem més d'1.000.000 d'euros a les intervencions en fosses.

En segon lloc, difondre per què ho fem. Les fosses es van estendre per tot el país, amb un únic objectiu: amagar l'extermini. Com a societat no ens podem permetre blanquejar aquests crims i per això treballem per desenterrar-los, per denunciar-los i per restaurar la memòria de les víctimes i les seves famílies.

Catalunya té documentades més de 800 fosses de la Guerra Civil i el franquisme. D'aquestes, se n'han obert 75. Aquest 2022 hem treballat en intervencions on s'havien trobat restes en superfície, com al Baix Camp, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, i hem obert noves fosses situades fora de cementiri, vinculades a hospitals de campanya, a batallons de treballadors o bé relacionades amb els episodis bèl·lics que es produïren en els fronts de guerra o durant la retirada.

És una feina complexa, amb molts agents implicats, que no sempre dona els resultats esperats i que depèn de molts factors externs, però que alhora és absolutament necessària per recuperar la memòria i dignificar-la.

Subscriu-t'hi

Portada del número 248 de SÀPIENS (novembre 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 248 de SÀPIENS (novembre 2022)

Quan érem negrers

Especial 20è aniversari: Dediquem un dossier a l'esclavitud i descobrim l'origen d'algunes de les grans fortunes catalanes del segle XIX

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto