Fa uns mesos, el Consell d'Arqueologia de l'Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH) de Mèxic va advertir de la necessitat d'actuar immediatament a Chichén Itzá, un dels jaciments més emblemàtics de la civilització maia. Les raons, els problemes de conservació causats per l'acció de la visita massiva —es calcula que 1,2 milions de turistes de mitjana visiten anualment aquesta antiga ciutat—; la mateixa humitat de la regió del Yucatán, i l'inevitable pas del temps. Per lluitar contra aquesta situació, l'INAH ha anunciat un projecte integral per restaurar set edificis del complex: el Castillo o piràmide de Kukulkan, el Juego de la Pelota, el Tzompantli, el temple dels Guerreros i les plataformes de Venus, Águilas i Jaguares.

Serà el primer gran projecte de restauració i conservació de Chichén Itzá des de 1922. Els treballs es faran en dues fases: en la primera fase s'estabilitzaran les estructures dels edificis, i en la segona s'actuarà sobre els acabats, com la pintura mural i els baixos relleus. Els tècnics aprofitaran també per eliminar materials emprats en passades intervencions que estan provocant efectes indesitjables sobre la pedra. És el cas del ciment, que fa que la humitat quedi atrapada a l'interior dels monuments en lloc d'evaporar-se, i que ara serà substituït per una barreja de calç, pols de pedra i escorça d'arbre, molt semblant a la que feien servir els antics maies. S'espera així que Chichén Itzá, inclosa a la llista de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1988, recuperi la seva esplendor.