Actualitat

Confirmen que Durrington Walls estava fet amb pals de fusta

Les noves excavacions desmenteixen que el jaciment veí de Stonehenge estigués construït amb pedres

Daniel F. Galeote
17 d'agost de 2016
Reconstrucció d'un monument prehistòric de fusta a Durrington Walls -  Karen Kirk
Reconstrucció d'un monument prehistòric de fusta a Durrington Walls - Karen Kirk
Creien que hi trobarien un segon Stonehenge, però després d'excavar el jaciment de Durrington Walls, a uns tres quilòmetres al nord-est del famós monument, els arqueòlegs han descobert que allà mai no hi ha hagut cap cercle de pedra, però sí de pals de fusta.

Les expectatives no eren infundades. L'any passat, un sondatge realitzat amb un radar de penetració terrestre va detectar anomalies subterrànies que es van atribuir a la presència d'un centenar de pedres enterrades. Els investigadors van anomenar provisionalment la gran estructura ‘Superhenge'. En dur a terme l'excavació, però, tot el que s'ha trobat han estat dos clots per inserir-hi pals de fusta, amb rampes als costats per poder-hi baixar els troncs.

La doctora Nicola Snashall, de la National Trust britànica (fundació nacional per a llocs d'interès històric o bellesa natural) considera que fa 4.500 anys es podria haver erigit un monument de fusta quan l'assentament neolític on vivien els constructors de Stonehenge va quedar fora d'ús. El monument hauria consistit en un cercle de 500 metres de diàmetre format per entre 200 i 300 pals de sis o set metres de llargada.

Tot plegat reforça la teoria que vinculava Stonehenge, fet amb pedra, un material indestructible, amb els morts, i Durrington Walls, fet amb fusta, un material perible, amb els vius. Durrington Walls, de fet, presenta proves d'una ocupació massiva, un fet inusual en el neolític i que indica que alguna cosa extraordinària va passar allà. En podeu trobar tots els detalls al reportatge sobre Stonehenge i Durrington Walls al número 148 del SÀPIENS.

Un final abrupte
Sembla que el monument mai es va completar, ja que els elements de fusta van ser retirats i els forats van ser omplerts amb guix. El fet podria indicar un gran canvi de caràcter religiós i, probablement, polític. Va ser al voltant del 2460 aC, pràcticament al mateix temps que Stonehenge va passar de ser un gran cercle de pedres mitjanes a un cercle de menor diàmetre format amb pedres molt més grans.

Ara que se sap que no hi va haver un segon Stonehenge, els investigadors intentaran respondre a una nova pregunta: si la hipòtesi religiosa és certa, quin va ser l'objectiu dels qui van acabar amb el monument de fusta, enterrar el seu propi passat o posar fi a una tradició que els era aliena?

Subscriu-t'hi

Portada Sàpiens 196

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada Sàpiens 196

Mandela guerriller

Els primers anys del jove que va canviar Sud-àfrica

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto