La manca d'inversions en la restauració del conjunt arqueològic de Pompeia ha estat criticada més d'una vegada. I a les entitats que vetllen per la preservació del patrimoni sembla que no se'ls acabarà pas la feina. I és que aquesta setmana la ciutat sepultada per les cendres del volcà Vesuvi el 79 dC ha estat de nou testimoni de l'ensorrament d'un mur. Es traca d'una paret de dos metres d'altura i sense frescos que es trobava en un espai tancat als visitants i que separava dues zones a cel obert de la casa de Demetrio. L'espai ja havia estat restaurat fa més de setanta anys, al final de la Segona Guerra Mundial, després dels danys soferts durant els bombardejos de 1943.

Els responsables de la gestió del jaciment han assegurat que la zona on s'ha ensorrat el mur ja compta amb un projecte de restauració que començarà en breu, però això no treu que diferents sectors de la societat hagin alertat del deficient estat de conservació d'aquest conjunt arqueològic. Alguns ho veuen amb tanta preocupació que fins i tot han arribat a parlar de la "segona destrucció" de Pompeia. L'any 2011, el govern de Mario Monti, l'aleshores president d'Itàlia, va anunciar el Gran Projecte Pompeia, destinat a salvaguardar l'àrea i dotat amb 105 milions d'euros, 78 dels quals procedents del Fons per al Desenvolupament Regional de la UE i la resta dels comptes italians. Sembla, però, que l'aplicació del pla —que havia de durar tres anys— no ha estat suficient per garantir la preservació de Pompeia.