L'historiador i doctor en Filologia Catalana de la Universitat de València Abel Soler creu que 'Curial e Güelfa' va ser escrita per un valencià d'adopció anomenat Enyego d'Àvalos. Nascut a Toledo el 1414, Ávalos aviat hauria anat a viure a terres valencianes. Camarlenc d'Alfons el Magnànim a la cort de Nàpols (on moriria el 1484), també va exercir de mecenes i de corresponsal d'humanitats, a més d'organitzar justes i ser capità de la cavalleria reial. Després de quatre anys d'investigacions, Soler ha publicat la tesi 'La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa'. Al llarg de les seves 5.200 pàgines, l'investigador intenta posar una mica de llum sobre el gran misteri d'aquesta gran novel·la cavalleresca. Per fer-ho, s'ha amarat d'altres escrits del camarlenc (inclosa una novel·la) i ha constatat que alguns dels personatges que apareixen a 'Curial e Güelfa' tenen el seu paral·lel en el món real i, fins i tot, connexió amb Ávalos.

Soler reivindica que "el nom d'Ávalos es pot unir al de March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sor Isabel de Villena, entre d'altres, del Segle d'Or de les lletres catalanovalencianes, que va tenir com a escenari la cort i la ciutat de València, i la cort de Nàpols, on la meitat dels cortesans van ser valencians que van ocupar càrrecs importants". Per a ell i per a la resta d'investigadors de la Universitat de València no hi ha cap dubte sobre el fet que Ávalos n'és l'autor. Tot i que no hi ha cap document que certifiqui que Ávalos és l'autor de 'Curial e Güelfa', des de la Universitat de València recorden que tampoc n'hi ha cap que asseguri que Àusias March és autor de les seves poesies o Cervantes, del 'Quixot'. A partir d'aquí, hauran de ser els tècnics de la Biblioteca Nacional d'Espanya, on es conserva l'únic còdex de la novel·la, els que decideixin si cal fer canvis en la seva catalogació.