De Catalunya al Valle de los Caídos

La historiadora Queralt Solé publica per primer cop el cens de les persones procedents de Catalunya enterrades en el conjunt funerari franquista

Panoràmica del Valle de los Caídos
Panoràmica del Valle de los Caídos Wikimedia Commons
15 d'octubre del 2015
Autor
Redacció

Entre 5.000 i 7.000 persones procedents de Catalunya (no necessàriament catalanes) van ser enterrades al Valle de los Caídos. Una xifra prou significativa si es té en compte que en aquest conjunt funerari (on hi ha enterrats Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera) hi reposen les restes de 33.847 persones, en la seva majoria soldats franquistes. Ara, la historiadora Queralt Solé ha publicat el cens dels cossos procedents del Principat.

Gran part de la documentació del Valle de los Caídos es conserva als arxius municipals, i per això Solé ha rastrejat els papers de molts ajuntaments. A l'Ajuntament de Batea (a la comarca de la Terra Alta) va trobar una caixa amb fitxes dels exhumats des dels cementiris militars provisionals que estaven escampats pel front. També és rellevant la informació de la població d'Horta de Sant Joan, en la mateixa comarca, on s'havien instal·lat diversos hospitals de campanya i es va crear una gran fossa.

Durant la recerca la historiadora ha trobat documentació del front del Segre a l'Arxiu Provincial de Lleida, una província en la qual els familiars dels represaliats per la rereguarda republicana es van negar que fossin traslladats al Valle de los Caídos, com també ho van fer els carlins catalans, que compten amb el seu propi santuari a Montserrat.

Queralt Solé ha volgut subratllar que en el conjunt funerari construït per ordre de Franco "només hi podien ser traslladats espanyols i catòlics. Per això no s'hi van enterrar ni brigadistes ni la ‘guàrdia mora' integrada per soldats marroquins, aquests últims enterrats a Catalunya en cementiris per musulmans de Prades i Manresa". Els resultats de totes aquestes indagacions s'han publicat per primera vegada en el tercer volum de la ‘Història de la República a Catalunya', que ha impulsat l'editorial Ara Llibres, una obra que ha comptat amb la participació d'un centenar d'historiadors.