Un equip d'arqueòlegs dirigit per la Universitat Paris-Sorbonne ha descobert, al jaciment de Wadi al Gurf, a la costa del mar Roig, el port més antic que es coneix fins ara. Data de l'època del faraó Keops, el segon rei de la IV dinastia, que va regnar entre el 2589 i el 2566 aC. A l'interior d'aquest port s'ha trobat un conjunt de papirs que daten de l'any 27 del regnat de Keops, i són també els més antics trobats a Egipte.
El jaciment arqueològic de Wadi al Gurf, situat a uns 180 quilòmetres de la ciutat egípcia de Suez, ja es coneixia i havia estat excavat en diverses ocasions des del segle XIX, però es desconeixia que fos una zona portuària. Els arqueòlegs creuen que va ser utilitzat com a tal des de finals de la dinastia III o principis de la IV, al voltant del 2650 aC, fet que el converteix en el port artificial més antic del món, amb mil anys més d'antiguitat que qualsevol altre conegut fins avui.
A l'indret, que presenta una trentena de galeries tallades en la roca on s'emmagatzemaven els vaixells quan finalitzaven els seus viatges, s'hi ha localitzat una enorme quantitat de restes arqueològiques relacionades amb l'activitat portuària a l'antic Egipte: fragments de vaixells, cordes, ceràmiques i papirs que daten del final del regnat de Keops. L'equip d'arqueòlegs també ha trobat un moll submergit a la riba, on ha localitzat 25 àncores de la mateixa època, així com un edifici situat a 200 metres de la costa on s'emmagatzemaven 99 àncores més, algunes de les quals contenien inscripcions jeroglífiques que fan referència als noms dels vaixells. El nom de Keops també ha aparegut inscrit en color vermell als blocs de pedra de les galeries del port.
Enterrats a la zona de les galeries s'han trobat múltiples fragments de papirs. Contenen inscripcions jeroglífiques que plasmen la vida quotidiana dels ciutadans egipcis, i la majoria són registres mensuals que contenen dades de l'administració portuària, com ara comptes i el nombre de treballadors del port. Totes aquestes dades han permès documentar l'activitat que s'hi duia a terme en l'antiguitat. Una troballa que destaca entre els papirs són els fragments del diari d'un oficial de la dinastia IV que estava relacionat amb la construcció de la Gran Piràmide de Keops a Gizeh.
En la campanya, liderada per la universitat parisenca, també hi ha participat la Societat Francesa d'Egiptologia i l'Institut Francès d'Arqueologia Oriental del Caire. Tots els documents trobats han estat traslladats al Museu de Suez, on seran estudiats i analitzats.
El jaciment arqueològic de Wadi al Gurf, situat a uns 180 quilòmetres de la ciutat egípcia de Suez, ja es coneixia i havia estat excavat en diverses ocasions des del segle XIX, però es desconeixia que fos una zona portuària. Els arqueòlegs creuen que va ser utilitzat com a tal des de finals de la dinastia III o principis de la IV, al voltant del 2650 aC, fet que el converteix en el port artificial més antic del món, amb mil anys més d'antiguitat que qualsevol altre conegut fins avui.
A l'indret, que presenta una trentena de galeries tallades en la roca on s'emmagatzemaven els vaixells quan finalitzaven els seus viatges, s'hi ha localitzat una enorme quantitat de restes arqueològiques relacionades amb l'activitat portuària a l'antic Egipte: fragments de vaixells, cordes, ceràmiques i papirs que daten del final del regnat de Keops. L'equip d'arqueòlegs també ha trobat un moll submergit a la riba, on ha localitzat 25 àncores de la mateixa època, així com un edifici situat a 200 metres de la costa on s'emmagatzemaven 99 àncores més, algunes de les quals contenien inscripcions jeroglífiques que fan referència als noms dels vaixells. El nom de Keops també ha aparegut inscrit en color vermell als blocs de pedra de les galeries del port.
Enterrats a la zona de les galeries s'han trobat múltiples fragments de papirs. Contenen inscripcions jeroglífiques que plasmen la vida quotidiana dels ciutadans egipcis, i la majoria són registres mensuals que contenen dades de l'administració portuària, com ara comptes i el nombre de treballadors del port. Totes aquestes dades han permès documentar l'activitat que s'hi duia a terme en l'antiguitat. Una troballa que destaca entre els papirs són els fragments del diari d'un oficial de la dinastia IV que estava relacionat amb la construcció de la Gran Piràmide de Keops a Gizeh.
En la campanya, liderada per la universitat parisenca, també hi ha participat la Societat Francesa d'Egiptologia i l'Institut Francès d'Arqueologia Oriental del Caire. Tots els documents trobats han estat traslladats al Museu de Suez, on seran estudiats i analitzats.
