Dues espècies de dinosaures descoberts a Montana i Utah, a l'oest dels EUA, són els membres més recents d'un important grup de dinosaures, els ceratòpsids. Els últims, inclòs el famós triceratops, no només tenien en comú el fet de ser quadrúpedes i herbívors, amb un bec que els permetia tallar herbes i arbustos, sinó que també lluïen banyes al cap.

Els dos nous dinosaures no en són una excepció. Es tracta del ‘Spiclypeus shipporum' i el ‘Machairoceratops cronusi', de 76 i 77 milions d'anys d'antiguitat, respectivament; és a dir, tots dos de finals del cretaci. Tot i això, cadascun pertany a un dels dos grans grups de ceratòpsids: el primer és un casmosaurí, i el segon és un centrosaurí.

Els fòssils del ‘Spiclypeus shipporum', trobats a Montana, indiquen que l'espècimen feia uns 4,5 metres de llarg i tenia banyes al front que apuntaven cap als costats, en lloc d'assenyalar cap endavant, segons Jordan Mallon, paleontòleg del Museu Canadenc de la Natura d'Ottawa. A més, tenia una sèrie de punxes a la part posterior del collar ossi que apuntaven cap endavant i cap enfora.

L'exemplar de ‘Spiclypeus', batejat amb el nom de ‘Judith' perquè els fòssils provenen de la formació rocosa del riu Judith, va viure una vida aparentment dolorosa. L'os superior de la pota davantera esquerra mostra signes de malaltia: artritis, prop de l'articulació de l'espatlla, i un forat prop del colze causat per una infecció de l'os.

Pel que fa al ‘Machairoceratops cronusi', trobat a Utah, feia uns vuit metres de llarg i tenia dues espines que sortien de la vora de l'escut i es corbaven cap endavant. Cadascuna d'elles tenia un solc de la base fins a la punta, però la seva funció és encara desconeguda. El dinosaure tenia també dues banyes sobre els ulls i, probablement, una sobre el nas, tot i que els fòssils, incomplets, no ho mostren.

Aquesta segona troballa és especialment rellevant, ja que els centrosaurins abunden al nord de l'Amèrica del Nord però només se n'han trobat uns pocs al sud, entre ells el nou ‘Machairoceratops'.

Les dues investigacions han estat publicades el mateix dia a la revista ‘PLOS ONE'.