Subscriu-t'hi
Actualitat

Descobreixen dos nous dinosaures amb banyes

Els exemplars, trobats a l'oest dels Estats Units, són d'espècies pròximes al triceratops i daten del final del cretaci

Daniel F. Galeote
23 de maig de 2016
Crani d'un dinosaure del gènere 'Spiclypeus' -  Zachi Evenor
Crani d'un dinosaure del gènere 'Spiclypeus' - Zachi Evenor
Dues espècies de dinosaures descoberts a Montana i Utah, a l'oest dels EUA, són els membres més recents d'un important grup de dinosaures, els ceratòpsids. Els últims, inclòs el famós triceratops, no només tenien en comú el fet de ser quadrúpedes i herbívors, amb un bec que els permetia tallar herbes i arbustos, sinó que també lluïen banyes al cap.

Els dos nous dinosaures no en són una excepció. Es tracta del ‘Spiclypeus shipporum' i el ‘Machairoceratops cronusi', de 76 i 77 milions d'anys d'antiguitat, respectivament; és a dir, tots dos de finals del cretaci. Tot i això, cadascun pertany a un dels dos grans grups de ceratòpsids: el primer és un casmosaurí, i el segon és un centrosaurí.

Els fòssils del ‘Spiclypeus shipporum', trobats a Montana, indiquen que l'espècimen feia uns 4,5 metres de llarg i tenia banyes al front que apuntaven cap als costats, en lloc d'assenyalar cap endavant, segons Jordan Mallon, paleontòleg del Museu Canadenc de la Natura d'Ottawa. A més, tenia una sèrie de punxes a la part posterior del collar ossi que apuntaven cap endavant i cap enfora.

L'exemplar de ‘Spiclypeus', batejat amb el nom de ‘Judith' perquè els fòssils provenen de la formació rocosa del riu Judith, va viure una vida aparentment dolorosa. L'os superior de la pota davantera esquerra mostra signes de malaltia: artritis, prop de l'articulació de l'espatlla, i un forat prop del colze causat per una infecció de l'os.

Pel que fa al ‘Machairoceratops cronusi', trobat a Utah, feia uns vuit metres de llarg i tenia dues espines que sortien de la vora de l'escut i es corbaven cap endavant. Cadascuna d'elles tenia un solc de la base fins a la punta, però la seva funció és encara desconeguda. El dinosaure tenia també dues banyes sobre els ulls i, probablement, una sobre el nas, tot i que els fòssils, incomplets, no ho mostren.

Aquesta segona troballa és especialment rellevant, ja que els centrosaurins abunden al nord de l'Amèrica del Nord però només se n'han trobat uns pocs al sud, entre ells el nou ‘Machairoceratops'.

Les dues investigacions han estat publicades el mateix dia a la revista ‘PLOS ONE'.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto