Subscriu-t'hi
Actualitat

Descobreixen el planeta habitable més proper a la Terra

L'astrofísic català Guillem Anglada-Escudé lidera l'equip internacional que ha detectat Pròxima b

Daniel F. Galeote
26 d'agost de 2016
Representació artística de Pròxima b -  ESO/M. Kornmesser
Representació artística de Pròxima b - ESO/M. Kornmesser
Un equip internacional d'astrònoms encapçalat pel català Guillem Anglada-Escudé ha trobat l'exoplaneta potencialment habitable més proper a la Terra. El planeta, batejat amb el nom de Pròxima b, podria contenir aigua líquida a la seva superfície. Pròxima b té almenys 1,3 vegades la massa de la Terra i el seu any dura 11,2 dies. Orbita a la zona d'habitabilitat de Pròxima Centauri, l'estrella més propera al nostre sistema.

La troballa l'ha fet pública aquesta setmana la revista ‘Nature' i és el tema de portada del seu últim número. No hi ha imatges del planeta perquè l'equip internacional que l'ha detectat ho ha fet de manera indirecta, a través de les variacions que causava la seva gravetat en la seva estrella. El líder de l'equip és Guillem Anglada-Escudé, nascut a Ullastrell (Vallès Occidental). Anglada és professor d'astrofísica a la Universitat Queen Mary, a Londres. Segons explica l'astrofísic, "ara comença la recerca de vida".

El (probable) primer objectiu dels viatges interestel·lars del futur
No és l'únic exoplaneta descobert: en els últims 25 anys se n'han trobat uns 3.500, una cinquantena d'ells potencialment habitables, però sí que és el més proper a la Terra. Tot i la seva relativa proximitat, es troba a una distància de 4,2 anys llum, de manera que arribar-hi amb la tecnologia actual resulta impossible: es trigarien 30.000 anys.

Ara bé, una iniciativa podria permetre explorar aquest món relativament proper: es tracta de Breakthrough Starshot, que planteja construir petites sondes propulsades per làser en les pròximes dècades. Viatjant al 20% de la velocitat de la llum, trigarien uns 20 anys a cobrir la distància entre la Terra i Pròxima Centauri.

El planeta pot ser habitable, però també hi ha factors que juguen en contra de la hipòtesi. Pròxima b podria patir acoblament de marea, un fenomen pel qual un dels seus hemisferis sempre miraria a la seva estrella. Mentre aquest costat es cremaria permanentment, l'altre romandria fosc i fresc. Tanmateix, els autors expliquen que una atmosfera densa permetria suavitzar les temperatures. Un altre dels problemes és que Pròxima Centauri, una nana vermella, podria llançar flamarades de raigs X molt destructives.

Això no obstant, Pròxima b podria convertir-se en el primer objectiu de viatges interestel·lars futurs i en el primer candidat per a la cerca exhaustiva de vida extraterrestre.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto