Un equip d'investigadors ha descobert la cripta que molt probablement va pertànyer a la família d'Ausiàs March, el poeta medieval més cèlebre de la literatura catalana. La troballa s'ha fet al monestir de Sant Jeroni de Cotalba, situat al municipi d'Alfauir, a la província de València. Les restes trobades podrien pertànyer al pare del poeta, Pere March, i a les seves dues dones, Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell, autor de 'Tirant lo Blanc') i Joana Escorna.
Els primers indicis es van obtenir a finals del 2015, mentre un equip d'arquitectes treballava en la rehabilitació del monestir. Des d'aquell moment, un equip d'investigadors han treballat en l'excavació. Malgrat hi ha evidències científiques per considerar que tres dels dotze cossos trobats pertanyen a la família del gran autor medieval, durant els pròxims mesos s'hauran d'efectuar proves d'ADN per confirmar-ho.
Fonts documentals i marques anatòmiques
El director de l'equip, José Manuel Barrera Puigdollers, ha explicat que el que indica que la cripta pertany a la família March són diferents fonts bibliogràfiques que parlen de l'existència de la mateixa. Alguns d'aquests documents són la 'Història general del nostre Reial Monestir de Sant Jeroni de Gandia', escrit el 1757 pel pare Francisco Castillo, i les referències explícites dels testaments de Pere March, d'Elionor Ripoll i del mateix Ausiàs March.
A més, les pintures i els capitells que decoren la cripta representen motius relacionats amb la dinastia March i, fins i tot, s'ha trobat una inscripció amb les lletres 'MAR'.
També hi ha indicis als ossos que coincideixen amb les dades biogràfiques. Segons apunta el forense i patòleg Marcos Miquel Feucht, Isabel Martorell, la primera esposa d'Ausiàs March va morir sense descendència al cap de set mesos de la boda. Dels cossos femenins trobats a la cripta, només un no té cap senyal d'haver donat a llum a l'os púbic. A més, les restes d'un fetus de 15 setmanes fa pensar que es tracta de la germana de Joanot Martorell.
En el cas de l'altra dona del poeta, Joana Escorna, les restes de fil d'or i una agulla trobades coincideixen amb la voluntat d'Ausiàs March de col·locar un mantell amb els seus blasons brodats en or.
El destí de les restes
La família Trenor, propietària del santuari i qui ha finançat les excavacions, vol que les restes romanguin al monestir. Tot i així, la decisió final serà de la conselleria de Cultura, que haurà de determinar si les condicions de conservació són les idònies.
Els primers indicis es van obtenir a finals del 2015, mentre un equip d'arquitectes treballava en la rehabilitació del monestir. Des d'aquell moment, un equip d'investigadors han treballat en l'excavació. Malgrat hi ha evidències científiques per considerar que tres dels dotze cossos trobats pertanyen a la família del gran autor medieval, durant els pròxims mesos s'hauran d'efectuar proves d'ADN per confirmar-ho.
Fonts documentals i marques anatòmiques
El director de l'equip, José Manuel Barrera Puigdollers, ha explicat que el que indica que la cripta pertany a la família March són diferents fonts bibliogràfiques que parlen de l'existència de la mateixa. Alguns d'aquests documents són la 'Història general del nostre Reial Monestir de Sant Jeroni de Gandia', escrit el 1757 pel pare Francisco Castillo, i les referències explícites dels testaments de Pere March, d'Elionor Ripoll i del mateix Ausiàs March.
A més, les pintures i els capitells que decoren la cripta representen motius relacionats amb la dinastia March i, fins i tot, s'ha trobat una inscripció amb les lletres 'MAR'.
També hi ha indicis als ossos que coincideixen amb les dades biogràfiques. Segons apunta el forense i patòleg Marcos Miquel Feucht, Isabel Martorell, la primera esposa d'Ausiàs March va morir sense descendència al cap de set mesos de la boda. Dels cossos femenins trobats a la cripta, només un no té cap senyal d'haver donat a llum a l'os púbic. A més, les restes d'un fetus de 15 setmanes fa pensar que es tracta de la germana de Joanot Martorell.
En el cas de l'altra dona del poeta, Joana Escorna, les restes de fil d'or i una agulla trobades coincideixen amb la voluntat d'Ausiàs March de col·locar un mantell amb els seus blasons brodats en or.
El destí de les restes
La família Trenor, propietària del santuari i qui ha finançat les excavacions, vol que les restes romanguin al monestir. Tot i així, la decisió final serà de la conselleria de Cultura, que haurà de determinar si les condicions de conservació són les idònies.