Fa temps que el jaciment prehistòric de Stonehenge (Wiltshire, Anglaterra) s'ha guanyat l'atenció d'historiadors de mig món que, encara ara, intenten buscar sentit a la construcció d'aquest monument neolític. Però anys de recerca no han permès treure'n l'aigua clara: segons algunes teories es tractaria d'un temple, segons d'altres un observatori astronòmic. Però el que fins ara era el conjunt prehistòric més important del Regne Unit —i un dels principals d'Europa— podria perdre algunes posicions en el pòdium. I és que a tan sols uns tres quilòmetres de Stonehenge, al voltant del jaciment de Durrington Walls, s'ha descobert el perímetre exterior de pedra. El monument estaria format per noranta monòlits soterrats de més de quatre mestres d'alçada —trenta dels quals es conserven en molt bon estat– disposats en una forma semicircular.

La descoberta ha estat possible gràcies una prospecció amb radars que ha permès recrear amb detall el mapa subterrani de la zona. I segons les primeres conclusions el monument té 4.500 anys —igual que Stonehenge— i forma part d'una estructura més gran en forma de C que originalment vorejava una petita vall. Els investigadors pensen que el conjunt podria haver estat construït per les mateixes persones que van aixecar Stonhenge, tot i que de moment no poden determinar amb claredat la relació entre els dos jaciments. Segons l'arqueòleg Vince Gaffney "es podria tractar d'un espai ritual, d'un escenari per a impressionar i transmetre una idea d'autoritat a vius i morts". "Hem descobert un dels més grans monuments d'Europa. Ha estat davant dels nostres nassos durant milers anys i no ho sabíem".