Actualitat

El 'Cançoner' de Petrarca ja es pot llegir en català

Miquel Desclot tradueix l'obra magna del poeta italià a la nostra llengua

Laura Quero
24 de novembre de 2016
Fresc on apareixen Petrarca i Laura, a qui el poeta va dedicar el seu 'Canzoniere' -  Sandra Cohen-Rose i Colin Rose / Threecharlie / Wikimedia Commons<br type="_moz" />
Fresc on apareixen Petrarca i Laura, a qui el poeta va dedicar el seu 'Canzoniere' - Sandra Cohen-Rose i Colin Rose / Threecharlie / Wikimedia Commons
El poeta, escriptor i traductor barceloní Miquel Desclot acaba de publicar la primera traducció íntegra al català del ‘Cançoner' de Petrarca (Proa). L'obra, una de les peces líriques més importants de la literatura, es va acabar d'escriure l'any 1374, però fins ara no es podia llegir sencera en la nostra llengua.

Desclot va començar a traduir una part dels 7.785 versos que integren el poemari de Petrarca (1304-1374) l'any 1994, i, captivat per la bellesa de l'obra de l'humanista italià, hi va continuar treballant. Amb el suport del poeta Ángel Crespo, que havia publicat la versió castellana del ‘Canzoniere', i amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes, l'any 1999 va publicar ‘Sap la terra on floreix el llimoner', una primera mostra de les seves traduccions.

Sense ajudes econòmiques
Després d'obtenir el Premi de traducció Jaume Vidal i Alcover va poder traduir els 317 sonets del llibre. El 2003 en va publicar una selecció: ‘Cançoner. Tria de sonets'. Amb 25 cançons pendents de traduir per completar el volum, Desclot va haver de dedicar-se a altres feines perquè se li havien esgotat les ajudes econòmiques. "La traducció va estar 13 anys aturada, i vaig arribar a pensar que si aquest país no la vol, no la faré. Però al final la passió va poder més", afirma. Els darrers dos anys els ha dedicat exclusivament a la traducció dels versos de Petrarca.

Ausiàs March va eclipsar Petrarca
Desclot apunta: "Potser en aquell moment no es va traduir al català perquè a Catalunya es vivia un moment de decadència política i econòmica". I afegeix: "L'ombra d'Ausiàs March també va dificultar la penetració del petrarquisme". No obstant això, durant el Noucentisme, període durant el qual es va traduir la ‘Divina Comèdia' de Dante, tampoc no es va emprendre la traducció del ‘Cançoner'. "Crec que en part és perquè el poema de Dante és més èpic, té una carnalitat que enganxa", diu Desclot. "Petrarca és més líric, tot passa a l'interior de la ment del poeta, no és tan imminentment atractiu", defensa el poeta. El llibre aborda la turmentosa història d'amor idealitzat envers Laura.

Miquel Desclot destaca la saviesa del poeta italià: "Va llegir tot el que es podia llegir llavors i no va necessitar ulleres fins que va fer 60 anys, la qual cosa és admirable". El traductor també aprecia la independència del precursor de la literatura renaixentista: "És el primer professional de les lletres a la manera moderna, que va poder i saber escriure el que va voler, sobre el que va voler, i com va voler". Per aquesta raó va traslladar-se a una casa aïllada a Valclusa, a la regió francesa de la Provença.

Una traducció no acadèmica
A més, el traductor admira el fet que "quan escriu no vol que l'erudició aflori . No imita, sinó que assimila els clàssics". Desclot ha volgut tenir en compte aquest últim aspecte a l'hora de realitzar la seva traducció. És per això que no ha fet un llibre acadèmic: "He fet servir les notes mínimes per ajudar a la lectura, però sense passar-me en erudició. He utilitzat el català actual. Petrarca manllevava paraules del llatí i jo he fet el mateix manllevant paraules dels nostres clàssics sense passar-me. Amb el català del carrer no es pot traduir ni Petrarca ni Shakespeare ni Molière", explica l'autor.

El poeta i traductor barceloní continua la seva prolífica tasca: l'11 de gener publicarà, també a Proa, les traduccions al català de ‘Romeu i Julieta', ‘Otel·lo', ‘Com us plagui', ‘Macbeth' i ‘La tempesta', totes elles de Shakespeare.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto