Subscriu-t'hi
Actualitat

El canvi climàtic podria descongelar residus perillosos de la guerra freda

La fusió de la capa de gel de Groenlàndia amenaça d'exposar una base militar dels EUA abandonada als anys 60

Redacció
8 d'agost de 2016
Camp Century
Camp Century
L'any 1959, en plena guerra freda, l'exèrcit dels EUA va construir una base militar d'alt secret sota el gel de Groenlàndia. Camp Century havia de servir per provar si el desplegament de míssils nuclears des de l'Àrtic era viable. Vuit anys després, el 1967, van donar de baixa la "ciutat sota el gel", com se l'anomenava. Amb aquesta es va abandonar una superfície de 55 hectàrees de residus perillosos, més de mig quilòmetre quadrat, suposant que la neu perpètua mantindria les deixalles enterrades per sempre.

Però els Estats Units i Dinamarca, país al qual pertany la gran illa, no comptaven amb una amenaça futura. Anys després, el canvi climàtic amenaça d'exposar aquests mateixos residus perillosos, segons ha revelat un estudi publicat per investigadors de les universitats de Colorado (EUA) i York (Canadà).

"Fa dues generacions, la gent enterrava residus a diferents zones del món, i ara el canvi climàtic està modificant aquests llocs", explica William Colgan, climatòleg i glaciòleg de la Universitat de York i autor principal de l'estudi. Colgan apunta que es tracta d'un "nou desafiament" associat al canvi climàtic que cal resoldre.

Un perill per a la fi de segle
L'estudi assenyala que el canvi climàtic ha escalfat l'Àrtic més que qualsevol altra regió de la Terra, i estima que la porció de la capa de gel que cobreix Camp Century podria començar a fondre's al final de segle. Si el gel es fon, qualsevol resta de residus radioactius, químics i biològics podria entrar en contacte amb el medi ambient i alterar els ecosistemes propers.

Per arribar a aquesta conclusió, els autors no només van fer un inventari dels residus de Camp Century i simulacions de models climàtics; també van accedir a documents històrics d'enginyers de l'exèrcit dels Estats Units per determinar on i a quina profunditat romanien les deixalles i per esbrinar com s'havia desplaçat la capa de gel des de la dècada de 1960.

Així van descobrir que els residus cobreixen 55 hectàrees, entre 200.000 litres de combustible dièsel i 240.000 litres d'aigües residuals. A més, basant-se en els materials de construcció utilitzats a l'Àrtic en aquella època, els autors especulen que el lloc conté bifenils policlorats (PCB), contaminants tòxics per a la salut humana, i un volum desconegut de refrigerant de baix nivell radioactiu del generador nuclear.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto