La Patagònia ha aportat en les darreres dècades una bona quantitat de fòssils de l'època del Cretaci superior. Entre aquests hi ha restes de megaraptors, que vol dir ‘lladres gegants', un gènere de dinosaures carnívors descrit per primera vegada l'any 1998 que comparteix branca genètica amb espècies trobades a Austràlia i el Japó. Els megaraptors comparteixen clade, o branca genètica, amb altres dinosaures teròpodes. El clade megaraptor, però, presenta relacions evolutives que encara estan en discussió.
Un estudi publicat aquesta setmana a la revista ‘Plos One' per Rodolfo Coria, del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques de l'Argentina, i Phillip Currie, de la Universitat d'Alberta, al Canadà, descriu la descoberta d'una nova espècie de megaraptor a la Patagònia, entre roques de 80 milions d'anys d'antiguitat. La troballa és especialment rellevant perquè futures troballes de fòssils de ‘Murusraptor barrosaensis', el nom amb el qual se l'ha batejat, podria ajudar a discernir els orígens evolutius dels megaraptors.
Un fòssil excepcional
L'esquelet parcial del dinosaure, descobert a Sierra Barrosa, al nord-oest de la Patagònia, és un dels més complets que s'han trobat, amb la caixa craniana inusualment intacta. Tot i que comparteix moltes característiques amb altres espècies, el nou megaraptor té trets facials distintius no vistos anteriorment entre els seus congèneres, així com ossos del maluc d'una forma inusual.
Si bé l'anàlisi filogenètica no ha pogut determinar amb claredat les seves relacions evolutives, els autors assenyalen que els fòssils proporcionen nova informació anatòmica que podria ajudar a resoldre els debats actuals sobre si els megaraptors són un clade de la família ‘Allosauroidea' o de la ‘Coelurosauria'. En aquest sentit, Coria explica que "encara que incomplets, els ossos magníficament conservats de ‘Murusraptor' revelen informació desconeguda sobre l'anatomia de l'esquelet dels megaraptors".
Dissortadament, l'estudi no ha pogut aclarir el debat al voltant de les relacions entre els megaraptors i altres teròpodes, de manera que el debat continua. Això no obstant, els autors assenyalen que "amb el temps, nous descobriments d'espècimens en roques més antigues, tant d'Amèrica del Sud com d'Austràlia, podrien aportar una millor comprensió de l'evolució primerenca del clade, i, per tant, aclarir les seves afinitats filogenètiques basals".
Un estudi publicat aquesta setmana a la revista ‘Plos One' per Rodolfo Coria, del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques de l'Argentina, i Phillip Currie, de la Universitat d'Alberta, al Canadà, descriu la descoberta d'una nova espècie de megaraptor a la Patagònia, entre roques de 80 milions d'anys d'antiguitat. La troballa és especialment rellevant perquè futures troballes de fòssils de ‘Murusraptor barrosaensis', el nom amb el qual se l'ha batejat, podria ajudar a discernir els orígens evolutius dels megaraptors.
Un fòssil excepcional
L'esquelet parcial del dinosaure, descobert a Sierra Barrosa, al nord-oest de la Patagònia, és un dels més complets que s'han trobat, amb la caixa craniana inusualment intacta. Tot i que comparteix moltes característiques amb altres espècies, el nou megaraptor té trets facials distintius no vistos anteriorment entre els seus congèneres, així com ossos del maluc d'una forma inusual.
Si bé l'anàlisi filogenètica no ha pogut determinar amb claredat les seves relacions evolutives, els autors assenyalen que els fòssils proporcionen nova informació anatòmica que podria ajudar a resoldre els debats actuals sobre si els megaraptors són un clade de la família ‘Allosauroidea' o de la ‘Coelurosauria'. En aquest sentit, Coria explica que "encara que incomplets, els ossos magníficament conservats de ‘Murusraptor' revelen informació desconeguda sobre l'anatomia de l'esquelet dels megaraptors".
Dissortadament, l'estudi no ha pogut aclarir el debat al voltant de les relacions entre els megaraptors i altres teròpodes, de manera que el debat continua. Això no obstant, els autors assenyalen que "amb el temps, nous descobriments d'espècimens en roques més antigues, tant d'Amèrica del Sud com d'Austràlia, podrien aportar una millor comprensió de l'evolució primerenca del clade, i, per tant, aclarir les seves afinitats filogenètiques basals".
