Subscriu-t'hi
Actualitat

'El farcell de la postguerra', la gana i la penúria del franquisme

L'exposició del Museu d'Història de Catalunya mostra l'enginy de les famílies per aconseguir aliments i sobreviure durant la dècada dels 40

14 de juliol de 2018
Productes provinents del mercat negre a l'exposició 'El farcell de la postguerra'
Productes provinents del mercat negre a l'exposició 'El farcell de la postguerra' Museu d'Història de Catalunya

La Guerra Civil Espanyola va dibuixar un escenari dramàtic per a les famílies. Durant la dècada dels 40, l'economia es trobava absolutament ensorrada i l'estratègia del nou règim franquista per resoldre el problema de la fam va ser el control de la producció de les matèries primeres i l'aplicació d'un sistema de racionament dels aliments. Però el menjar era insuficient i això va originar l'aparició d'un mercat negre, l'estraperlo, mitjançant el qual es podien comprar productes diferents i en major quantitat però, és clar, de manera il·legal.

Un homenatge a les famílies que van patir la postguerra
L'exposició 'El farcell de la postguerra', que podrà veure's al Museu d'Història de Catalunya fins al 14 d'octubre, vol retre un homenatge a les famílies que van viure els anys posteriors a la victòria de Francisco Franco per l'enginy que van haver de desenvolupar per sobreviure. Una mostra d'aquesta perspicàcia eren les trampes que es feien amb les cartilles de racionament familiars, com mantenir registrats els membres difunts o esborrar els segells que confirmaven que ja s'havien recollit els aliments corresponents. Una pràctica, però, que en breu va deixar de ser efectiva, perquè va provocar que les cartilles passessin a ser individuals.

La salut, el paper de la dona i l'economia domèstica
La mostra també tracta àmbits com la conquesta de la salut, el nou paper de la dona durant el règim o l'economia domèstica. A més, fa una mirada a la indústria alimentària, que va presentar solucions per ampliar el rebost com les conserves, els enllaunats o les 'pastilles de caldo', i a les receptes que cuiners com Ignasi Domènech, Josep Rondissoni i Joan Vila van publicar per suportar millor l'escassetat. Finalment, l'exposició també tracta la millora econòmica que es va produir a partir de la dècada dels 50 i la recuperació progressiva de les condicions de vida de les famílies.

Per a més informació, consulteu el web del Museu d'Història de Catalunya.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto