QUIN VA SER L'EQUIP DEL RÈGIM?
El SÀPIENS que Florentino no vol que llegeixis
El SÀPIENS que Florentino no vol que llegeixis
Actualitat

El ‘hobbit' d'Indonèsia era una versió nana de l'Homo erectus

Un nou estudi afirma que l'Homo floresiensis no era una nova espècie, sinó l'evolució de l'erectus, que es va encongir per adaptar-se al medi de l'illa de Flores

Carla Galisteo
6 de maig de 2013
Homo erectus
Homo erectus
L'Homo floresiensis, popularment anomenat ‘hobbit' per les seves reduïdes dimensions, que recorden a les petites criatures del llibre ‘El senyor dels anells', va habitar l'illa indonèsia de Flores fa entre 95.000 i 13.000 anys. Feia un metre d'altura, pesava 25 quilos i tenia un crani petit com una taronja. El descobriment, l'any 2004, d'un ‘hobbit' que va viure fa 18.000 anys a l'illa va capgirar la ciència evolutiva, i els investigadors que n'han estudiat els orígens durant una dècada no han pogut determinar si es tractava d'una nova espècie o si provenia de l'evolució d'un dels nostres ancestres.

Un nou estudi realitzat per científics del Museu Nacional de Naturalesa i Ciència de Tòquio apunta ara que aquests éssers diminuts són el fruit de l'evolució de l'Homo erectus a l'illa, que es va encongir per adaptar-se a la limitació de recursos i aliments en un indret tan reduït. Aquest fenomen es coneix com a nanisme insular, un procés evolutiu minvant que tendeixen a patir les espècies en medis tancats i reduïts, comú en l'evolució de diverses espècies en aquesta i altres illes de característiques similars.

L'erectus, que va evolucionar fa gairebé dos milions d'anys a Àfrica, va ser el primer Homo que va caminar sobre dues cames i en posició vertical. Els investigadors creuen que va arribar a Flores, situada a l'est de Bali, creuant el mar des de la veïna illa de Java. Aïllats de la resta del món, els seus descendents van anar disminuint durant milers d'anys per adaptar-se a la disponibilitat d'aliments a l'illa, fins a adoptar les dimensions característiques de l'Homo floresiensis.

L'estudi també ha permès precisar amb més exactitud la mida del seu cervell. Fins ara s'estimava que tenia una capacitat de 400 centímetres cúbics, convertint-se en el més petit del gènere Homo. Segons les noves anàlisis, era lleugerament més gran, de 426 centímetres cúbics, que equival a un terç de la mida del cervell de l'Homo sapiens. Els resultats de l'estudi han estat publicats a la revista científica 'Proceedings of the Royal Society B'.

Subscriu-t'hi

Portada del número 255 de SÀPIENS (juny 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 255 de SÀPIENS (juny 2023)

El règim contra el Barça

La revista que Florentino no vol que llegeixis

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto