En breu: tot i que el viatge és ple d'enigmes, el que sabem és que després de la desamortització del 1835 i de diversos avatars de la història, els quatre sepulcres dels comtes d'Urgell que eren al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes van passar per diverses mans privades fins que, atenció, van acabar sent propietat de la família Rockefeller i, el 1948, traslladats al Museu The Cloisters de Nova York. Gairebé 70 anys després, el Museu i la Diputació de Lleida van posar-se a treballar conjuntament en un projecte pioner al món: la digitalització amb tecnologia punta del panteó dels Urgell. De fet, si tot va bé, aquest 2019 podrem veure al monestir el primer dels quatre sepulcres dels Urgell, el d'Àlvar I. No serà l'autèntic, sinó una reproducció perfecta feta digitalment gràcies a l'acord entre les dues institucions. Per celebrar un fet tan important, al SÀPIENS vam decidir fer una portada històrica, una portada que estigués a l'altura del projecte. Així es com va anar tot plegat.

1. Dues trucades clau: la primera, al Museu de The Cloisters de Nova York
En primer lloc, la directora de la revista, Clàudia Pujol, va contactar amb la conservadora en cap de The Cloisters per demanar-li si, dels milers de fotos que havien fet en el projecte de digitalització, ens podien buscar (i enviar) la imatge del sepulcre d’un dels comtes en posició zenital. La següent trucada va ser a l’Àngels Solé, la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, per  demanar-li si ens podrien deixar el plató del centre per fer el muntatge que se li havia ocorregut per a la portada a Albert Bernat, el nostre dissenyador. Simularíem que l’estàvem restaurant nosaltres, l’equip del SÀPIENS, el sepulcre.

2. Una imatge des de quatre metres d'alçada al Centre de Béns Mobles de Catalunya
L’endemà, el nostre fotògraf, l’Enrique Marco, ja estava al Centre de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) enfilat dalt de la passarel·la de quatre metres amb la seva càmera Leica, ajudat pel fotògraf del centre, en Ramon Maroto. I a baix, l’Albert i la Natàlia Mazzarella, la directora creativa de la revista, col·locant una taula allargada que simulava el sepulcre, i donant instruccions als figurants improvisats per veure on s’havien de situar perquè la il·luminació fos l’adequada. Els 'figurants' eren, a més de l'Albert i la Natàlia, Andrea Rubio, Maria Antònia Cladera, Marina Granero i Aleix Barberà, tots ells treballadors del CRBMC.

3. La composició
L'Enrique va fer diferents imatges dels figurants, que sostenien eines que s'utilitzen en la restauració d'obres d'art: la lupa de la Natàlia, el bisturí de l'Albert, l'espàtula de la Maria Antònia i els pinzells de l'Aleix i l'Andrea. Després seria el torn de l’estudi AJJ de fer encaixar totes les peces del trencaclosques perquè el conjunt quedés tan natural i integrat com fos possible. L'estudi va fer un fotomuntatge dels diferents elements de la portada: dels quatre figurants, d'una imatge del cable i, evidentment, de la imatge digitalitzada en 3D del sepulcre d'Àlvar II, que ens havia cedit The Cloisters. El resultat, com podreu comprovar, és sorprenent. A continuació, us deixem amb un vídeo en què podreu veure en imatges el que us acabem d'explicar.