"Se’ns presentava evidentíssim que Europa s’havia encès pels quatre costats. Teníem les flames a la frontera." Amb aquesta frase, l'escriptor Josep Maria de Sagarra va expressar a la seva obra 'Memòries' com es vivia la Gran Guerra des de Catalunya. Malgrat que Espanya es va declarar neutral oficialment, el conflicte va tenir un gran impacte en la societat de l'època en àmbits com l'econòmic, el cultural o en els mitjans de comunicació, i el món intel·lectual i polític català es va dividir en tres bàndols: l’aliadòfil, el neutralista i el germanòfil. La societat vivia la contesa des de la distància.

Amb motiu del centenari de l'acabament de la Primera Guerra Mundial, el Museu d'Història de Catalunya (MHC) organitza l'exposició 'Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra' i relata com es va viure el conflicte des de la neutralitat. La mostra, que es pot visitar fins al 18 de novembre de 2018, destaca elements com el 'Museo de Guerra', un espai inaugurat al Tibidabo el 13 de febrer de 1916 que es va convertir en una atracció per a la societat del moment. També s'analitzen els canvis en les condicions de vida de la població i l'impacte econòmic que van patir determinades professions, mentre que sectors com el tèxtil o l'agrícola van viure un creixement espectacular, i d'altres com el del vi o el suro es van veure perjudicats.

Activitats complementàries

A més, el MHC organitza diferents activitats paral·leles vinculades a l'exposició com l'itinerari 'Barcelona i la Gran Guerra: sexe, drogues i jazz', de la mà del periodista i escriptor David Revelles, i les tertúlies-cafè amb experts que conversen sobre diversos temes entorn de la Barcelona de l’època i la seva relació amb la Gran Guerra.

Per a més informació, consulteu el web del Museu d'Història de Catalunya.