Diu la llegenda que el 1490, el mestre Hanus, un cop va acabar de construir el rellotge astronòmic de la torre de l'Ajuntament Vell de Praga, va ser cegat pels habitants de la ciutat per evitar que pogués construir cap altra obra com aquesta. És una llegenda —la història que s'ha pogut documentar no és ni de bon tros tan novel·lesca ni violenta—, però demostra l'orgull que des del segle XV senten els habitants de Praga per aquest monument. Un orgull que es transforma en admiració entre tots els que visiten la ciutat, que no deixen de fotografiar-lo, sobretot entre les 8 i les 20 h, quan en marcar les hores s'obren les seves finestretes i desfilen els 12 apòstols, precedits per les campanetes que fa sonar la Mort i succeïts pel cant d'un gall.

Després d'uns mesos de restauració, ara el rellotge recupera tota la seva esplendor. Han tornat al seu lloc les figures de les virtuts i els vicis que el decoren i que li donen una personalitat pintoresca. Les darreres en tornar han estat les del Filòsof, l'Àngel, l'Astrònom i el Cronista. Abans s'havien col·locat les del Vanitós, l'Alegre, l'Avar i la Mort, que són mecàniques.

La intervenció era necessària, ja que les estatuetes són de fusta i, en trobar-se a la intempèrie, pateixen les inclemències del temps, que a la capital txeca són contundents. Tot i que, segons el restaurador, Petr Skála, "el pitjor són els efectes del sol, la radiació ultraviolada". I afegeix: "Un altre perill és la humitat. Per això, cal sotmetre les estàtues regularment a uns retocs, reparar les fissures a la fusta, renovar els colors i cobrir-ho tot amb una nova laca". L'acció dels coloms i el vandalisme, sobretot per part dels turistes, són altres perills que amenacen un rellotge que, tot i això, ja fa 600 anys que marca el ritme de la vida a la vella Praga.