Actualitat

El temps del coure

Aquest metall és la base de monedes i estris de cuina

Oriol Gracià
20 de desembre de 2011
Peces de coure del parament per a la cuina
Peces de coure del parament per a la cuina
És un metall resistent a la corrosió i fàcil de treballar. Per això, des de ben d'antic, el coure (juntament amb el bronze, un dels seus principals aliatges) s'ha emprat en l'encunyació de monedes i la construcció d'objectes tan diversos com campanes i canons. En l'àmbit domèstic ha estat útil en la producció de peces del parament per a la cuina: càntirs, olles d'aram, peroles, xocolateres i gibrells decorats amb bells treballs fets amb punxó. Molts courers també treballaven altres metalls com el llautó (aliatge de coure i zinc), molt usat en la confecció de morters, llumeneres i llums de ganxo. No és estrany, doncs, que a la Barcelona medieval els courers formessin gremi amb els llautoners. Ara bé, en el conjunt del Principat s'agrupaven amb els ferrers i altres treballadors de metall.

La revolució elèctrica
A la Catalunya del segle XVII ja abundaven les prospeccions d'aquest metall, especialment a la serralada de Marina —al Maresme— i a la regió volcànica de la Garrotxa. També era un metall apreciat a les mines del Pirineu, en nuclis com Queralbs i Ribes de Freser. La demanda d'aquest metall augmentava bo i a mesura que es consolidava la industrialització. I és que la mecanització va facilitar el refinament de la matèria primera: de les fargues sortia el coure batut que, ja sigui laminat o forjat, rebia el nom d'aram. Ara bé, no va ser fins a la primera meitat del segle XIX —quan el físic Michael Faraday va inventar el generador elèctric— que el coure es va convertir en un mineral estratègic per a la confecció de cables i altres tipus d'instal·lacions elèctriques. Avui, és el tercer metall més utilitzat al món, només per darrere de l'acer i l'alumini.

La festa de Sant Tomàs
En el segle XIX, el gremi dels courers de Barcelona —que també incloïa els llautoners, els estanyers i els calderers— es concentrava al carrer de la Bòria, al barri del Born. La seva presència es feia notar pels volts del 21 de desembre, quan s'apropaven les festes de Sant Tomàs i els courers ornaven les parets i les façanes dels seus establiments amb una mostra del bo i millor de les peces fabricades. Així, peroles, casseroles, càntirs, olles i tot tipus d'estris fets d'aram brunyit s'alineaven formant grans fileres que brillaven com si fossin un mirall. A més, el barri s'omplia del dringar característic de les peces i per cridar l'atenció de les mestresses —i incentivar les vendes— alguns dels courers colpejaven els atuells com a reclam, fins a tal punt que el soroll es podia sentir des de l'altra punta de Barcelona.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto