Quan el polític republicà Josep Andreu Abelló va passar, camí de Mèxic, per Cuba per iniciar un llarg exili el 1939 va quedar esgarrifat que els catalans d’allí continuessin “cuinant sufocants carns d’olla enmig de la calor antillana”. Eren els descendents de la diàspora que vivia a l’illa, en molts casos, amb una visió idealitzada de Catalunya.

La relació del nostre país amb Cuba va ser intensa sobretot al segle XIX, i, de fet, a qui més va doldre la independència fou a la burgesia i a l’aristocràcia barcelonines. Per bé que després l’independentisme cubà va influir en el català i que l’espanyolisme és, en gran mesura, fill d’aquella lluita cubana que, derrotat al Carib, va veure Catalunya com una Cuba interior. De tot això en parlen manta llibres, com el recentment reeditat 'Els catalans i Cuba', d’Oriol Junqueras. Ja coneixeu la cantarella: ‘En el fondo del barranco canta un negro con afán, ay, quien pudiera ser blanco aunque fuera catalán’. No sabem si és una crítica descarnada o una referència a la fama de treballadors dels catalans. Sigui com vulgui, molts catalans hi van anar a fer les Amèriques i van tornar amb la cua entre les cames. Altres, menys, van tornar reconvertits en adinerats indians.

Per fer-ho veure van fer-se construir cases ostentoses. A la costa catalana, en especial al Maresme, això és molt evident. Cada any en començar el setembre, la Fira d’Indians de Begur recorda durant uns dies el llegat cultural i la flaire antillana que van dur aquells ‘americanos’ per apropar-se al seu món i oblidar la nostra mala fama de catalans.

Aquest 2019, la fira se celebra del 6 al 8 de setembre amb el popular mercat d'indians -amb productes d’ultramar-, mostres d'oficis, exposicions o actuacions musicals. Consulteu el programa complet al web de la fira.