Feia gairebé cent anys que el manuscrit estava arxivat en una col·lecció de llibres i documents de l'Orient Mitjà a la biblioteca de la Universitat de Birmingham, però ningú no hi havia parat atenció. Es tracta, segurament, dels fragments de l'Alcorà més antics del món, de més de 1.300 anys d'antiguitat. Per sort, el document va ser descobert per un investigador que, encuriosit per la procedència del document, va demanar un estudi amb radiocarboni. Les proves han permès establir que el 95% del text va ser escrit entre els anys 568 i 645. La data és rellevant, perquè segons la tradició musulmana el profeta Mahoma va tenir les revelacions que conformen el llibre de l'Alcorà —les escriptures de l'islam— entre els anys 610 i 632. D'això, se'n desprèn que la persona que va escriure el document trobat a la Universitat de Birmingham podria haver conegut el mateix profeta.

Ara bé, cal tenir en compte que la datació amb la tècnica del radiocarboni ubica la creació del text en una franja de gairebé 80 anys. Per això, alguns estudiosos han recordat que cal ser cautelosos a l'hora d'assegurar amb rotunditat que es tracta dels fragments de l'Alcorà més antics del món. I és que altres textos de l'Alcorà conservats tant en col·leccions públiques com privades tindrien una antiguitat força similar. Els documents descoberts formen part de la Col·lecció Mingana, formada per més de 3.000 escrits de l'Orient Mitjà que el religiós Alfonso Mingana —de l'Església catòlica caldeana de Babilònia— va reunir als anys vint del segle passat a l'Iraq. La troballa ha estat rebuda amb entusiasme per la comunitat musulmana britànica, i des de la Universitat de Birmingham ja s'ha anunciat que la seva intenció és poder mostrar el document al més aviat possible en una exposició oberta a tot el públic.