Els genetistes Iosif Lazaridis i David Reich, de l'Escola Mèdica Harvard, han plantejat que l'agricultura podria haver estat desenvolupada per dues poblacions diferents a l'Orient Mitjà. Les dues poblacions haurien cultivat aliments de manera independent i després haurien propagat la tecnologia per Europa, Àfrica i Àsia.

Els científics van arribar a la conclusió a partir de material genètic obtingut d'un petit os de l'oïda de 44 persones que van viure al Creixent Fèrtil fa entre 3.500 i 14.000 anys. Ja s'havia estudiat el genoma dels primers grangers europeus que van arribar de l'Orient Mitjà fa uns 8.000 anys, però només ara s'ha pogut extreure ADN, que no es conserva bé en climes càlids, de les seves regions d'origen.

Segons la revista ‘Nature', els investigadors van descobrir grans diferències entre els agricultors del Llevant sud i els que vivien a l'altra banda de les muntanyes de Zagros, a l'Iran occidental. Aquests últims estaven més estretament relacionats amb els caçadors recol·lectors que van viure a la regió abans del neolític.

Roger Matthews, de la Universitat de Reading, que també és codirector del Central Zagros Archaeological Project, afirma que tot i que "una escola de pensament argumenta que tot passa per primera vegada al sud de Llevant i tothom aprèn a conrear a partir d'una dispersió inicial, l'evidència arqueològica mostra tradicions locals molt fortes clarament incomunicades entre si que persisteixen durant segles, si no mil·lennis".

Fa uns 9.500 anys, les dues tradicions haurien començat a expandir-se per l'Orient Mitjà i les seves poblacions s'haurien mesclat a l'est de Turquia mentre buscaven obsidiana per fer eines. Així, quan van arribar a Europa, els pioners de l'agricultura ja portaven cultius, animals domesticats i eines procedents d'ambdues herències.