Al centre i a l'est d'Euràsia hi ha nombrosos jaciments arqueològics que conserven un elevadíssim nombre de restes de mamuts. Amb una antiguitat d'entre 45.000 i 15.000 anys, en molts d'aquests fins i tot hi ha habitatges construïts amb ossos d'aquests animals. Fins ara, les teories més acceptades sobre la formació d'aquests indrets suggerien que els caçadors no podien haver matat tants mamuts i relacionaven l'elevada mortalitat amb catàstrofes naturals. Ara, un equip de científics de la Universitat Estatal de Pennsylvania, als Estats Units, creu que aquestes matances massives es van dur a terme amb l'ajuda dels primers gossos domesticats.

Segons aquesta hipòtesi, els gossos haurien ajudat els caçadors a trobar preses més ràpidament i amb més freqüència. També haurien exercit la funció de rodejar els animals perquè els caçadors poguessin abatre'ls, haurien ajudat a portar les preses a casa i haurien protegit els seus amos d'altres carnívors, fent possible que acampessin en els llocs de la matança. El desenvolupament d'aquesta nova i reeixida tècnica i el seu ús repetit en el temps explicaria les misterioses acumulacions massives d'ossos de mamut a ambdós continents.

La recerca ha partit d'un estudi recent realitzat per un equip del Reial Institut Belga de Ciències Naturals, que va descobrir evidències de la domesticació de gossos en alguns d'aquests enclavaments. L'estudi va determinar que alguns dels grans carnívors trobats en aquests jaciments eren gossos i no llops, com es creia. Una de les pistes va ser la troballa d'un crani de gos de 27.000 anys d'antiguitat a la República Txeca. A la boca de l'animal hi va aparèixer un gran os que podria ser de mamut i que suggereix que va rebre un tractament funerari especial en reconeixement, probablement, de la seva contribució a la caça d'aquests animals.