Fins ara es pensava que l'arribada dels humans a Amèrica s'havia produït fa 14.500 anys, però un equip d'investigadors del Museu d'Història Natural de San Diego ha trobat proves que podrien indicar que fa 130.000 ja hi havia presència humana al continent americà.

La investigació, publicada a la revista ‘Nature', sosté que la colonització humana d'Amèrica va passar 115.000 anys abans del que s'havia cregut fins ara. Aquesta hipòtesi ha sorgit a partir de l'estudi de les restes de mastodont (grans mamífers molt similars als mamuts, segurament extingits fa entre 8.000 i 10.000 anys) que es van trobar durant la construcció d'una autopista a prop de San Diego el 1992. Tot fa indicar que aquests ossos i dents van ser manipulats amb unes pedres que van servir d'eines i que s'han trobat al costat de les restes òssies.

Per poder datar la troballa, els investigadors han aplicat un mètode basat en la descomposició d'àtoms d'urani, que ha suggerit una data de 130.000 anys d'antiguitat, amb un marge d'error d'uns 10.000 anys.

En què es basa la hipòtesi?
Hi ha diverses proves que fan pensar als científics que es tractava d'homínids. Alguns exemples són la diversitat de fractures que presenten els ossos i les dents o el fet que hi hagi ossos fràgils que estiguin intactes i d'altres de més forts que estan trencats. A més, el tipus de fractures que presenten indiquen que es van fer colpejant amb un altre objecte quan els ossos encara eren frescos.

"Els ossos i diverses dents mostren marques clares d'haver estat trencats de manera intencionada per humans amb destresa manual i coneixement experimental", explica Steve Holen, autor principal de l'estudi. Holen afirma que aquest tipus de manipulació ja s'havia observat en fòssils de mamut trobats a Kansas i Nebraska, i s'havia descartat que fos a causa de forces geològiques o l'activitat d'altres carnívors.

Chris Stringer, investigador del Museu d'Història Natural de Londres, explica que "si són certs, aquests resultats poden significar que l'home de Denisova o els neandertals van ser els primers a colonitzar Amèrica, en lloc dels humans moderns, com s'havia cregut fins ara". Aquestes dues espècies es trobaven a Sibèria fa 100.000 anys, la mateixa data en la qual l'‘Homo sapiens' va sortir d'Àfrica per primera vegada; per tant, seria impossible que hagués arribat a Amèrica 30.000 anys abans.

Els indígenes de l'Amazones estan emparentats genèticament amb poblacions d'Àsia i Austràlia, que, a la vegada, tenen un rastre genètic dels homes de Denisova. Aquest fet podria donar suport a la hipòtesi d'una arribada primerenca a Amèrica, segons explica Erella Hovers, de la Universitat Hebrea de Jerusalem, en un comentari a ‘Nature'.

Moltes preguntes sense resposta
Ara, totes aquestes hipòtesis es posen sobre la taula i ja han despertat debat entre els científics, ja que l'estudi planteja molts dubtes i també moltes preguntes: quina espècie d'homínid era? Quina ruta van seguir per arribar fins Amèrica i com ho van fer? Realment les ruptures només podien ser obra d'homínids, o hi ha altres carnívors capaços de partir ossos d'aquella manera?

Segons Stringer, "encara fan falta més proves per abandonar el model actual que diu que els humans moderns van arribar al continent fa 15.000 anys", ja que, a més, no s'han trobat fòssils ni restes d'ADN d'aquest homínid que hauria poblat Amèrica del Nord tant de temps abans del que es pensava. Això sí, l'estudi obre les portes a noves hipòtesis sobre el passat de la nostra espècie i és un punt de partida per a l'exploració de més proves que puguin indicar que tot el que planteja l'article de la revista ‘Nature' és cert.