Subscriu-t'hi
Actualitat

Els indígenes van manipular el bosc de l'Amazònia de manera beneficiosa

L'activitat humana va ser responsable de la variació del paisatge del bosc en un 20%

Laura Guarda
15 de març de 2017
El coneixement indígena de l'Amazònia "és necessari per a les alternatives sostenibles" -  Jialiang Gao
El coneixement indígena de l'Amazònia "és necessari per a les alternatives sostenibles" - Jialiang Gao

Un estudi de l'Institut Nacional de l'Amazònia (Brasil) ha demostrat que les característiques actuals del bosc de l'Amazònia són producte de les activitats que els indígenes hi van realitzar fa més de 8.000 anys, molt abans que els europeus arribessin a Amèrica el 1492. El treball mostra com les espècies més abundants en l'actualitat van ser domesticades per primera vegada pels pobles precolombins.

Segons l'equip de l'experta en ecologia Carolina Levis, "aquesta vegetació presenta cinc vegades més probabilitats que la resta de ser dominant". La investigació, que s'ha portat a terme en 1700 parcel·les i amb més de 4.000 tipus de plantes, també ha concretat que les plantes domesticades sovint "van ser properes a habitatges precolombins o llocs arqueològics".

Domesticar com a pràctica sostenible
La manipulació de les espècies s'entén com la selecció de les plantes més útils per a les persones i la propagació posterior d'aquestes "a partir del cultiu en patis i jardins". L'estudi demostra que aquesta domesticació va ser responsable de la variació del paisatge del bosc en un 20%, fet que fins al moment s'atribuïa exclusivament als processos ambientals. Fruits silvestres com el cacau o alguns tipus de palmera han arribat a l'Amèrica Central en un ús comercial a partir d'aquesta domesticació.

Conèixer altres mètodes de cultiu
D'altra banda, s'apunta que l'anàlisi d'aquesta activitat humana pot servir també per "descobrir àrees no identificades de civilitzacions passades". Entre d'altres, encara queda per conèixer l'ús dels geòglifs, grans forats de deu metres d'amplada i quatre de profunditat que van sortir a la llum durant la desforestació dels anys vuitanta. En aquest sentit, l'estudi del Museu d'Arqueologia i Etnografia de la Universitat de São Paulo apunta que van ser destinats a "pràctiques agrícoles sostenibles".

Amb tot, les conclusions de l'estudi "combaten la idea que qualsevol activitat humana perjudica la naturalesa i demostren que les persones que cerquen alternatives sostenibles necessiten usar el coneixement indígena".

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto