Els blocs de pedra del jaciment de Stonehenge (Anglaterra) provenen de Gal•les. Aquesta és la teoria sobre la qual treballen els arqueòlegs i que podria implicar una de les descobertes més importants sobre un dels monuments prehistòrics més grans del Regne Unit. I és que els estudiosos han descobert una sèrie d'afloraments rocosos a Carn Goedog i Craig Rhos-y-felin —ubicat a Gal·les i a uns 225 quilòmetres de Stonehenge— amb formes que quadren amb la mida i la forma dels monòlits de Stonehenge. També hi han trobat eines prehistòriques i ‘un espai de càrrega' des d'on pedres enormes podien ser extretes i arrossegades.
A més, s'hi han trobat closques d'avellana carbonitzades i restes d'antigues fogueres carbonitzades. El professor Mike Parker Pearson, director del projecte i professor de Prehistòria Tardana de la University College de Londres, ha titllat la descoberta d'"increïble". "Segons la datació amb carboni podem constatar activitat a la zona de Craig Rhos-y-felin al voltant del 3400 aC, i el 3200 aC al jaciment de Carn Goedog. Aquestes datacions són intrigants perquè Stonehenge es va construir al voltant del 2900 aC, uns cinc cents anys després", ha explicat el professor.
"Podria ser que els homes del neolític tardessin cinc cents anys a arrossegar les pedres fins a Stonehenge, però aquesta possibilitat és força improbable. Segurament es tracta de pedres utilitzades primer en algun monument local, en algun lloc a prop de les pedreres, que més tard hauria estat desmantellat", afegeix Mike Parker Pearson. Si es confirmen totes aquestes teories, el transport de les pedres des de Gal·les fins a Stonehenge es podrà considerar com una de les consecucions més notables de les societats del neolític. Els arqueòlegs calculen que els vuitanta monòlits van pesar menys de dues tones i que s'haurien arrossegat damunt d'estructures de fusta i a través d'una mena de rails.
El professor Mike Parker Pearson encapçala un projecte de la University College de Londres que també implica especialistes de les universitats de Manchester, Bournemouth i Southampton, entre altres.
A més, s'hi han trobat closques d'avellana carbonitzades i restes d'antigues fogueres carbonitzades. El professor Mike Parker Pearson, director del projecte i professor de Prehistòria Tardana de la University College de Londres, ha titllat la descoberta d'"increïble". "Segons la datació amb carboni podem constatar activitat a la zona de Craig Rhos-y-felin al voltant del 3400 aC, i el 3200 aC al jaciment de Carn Goedog. Aquestes datacions són intrigants perquè Stonehenge es va construir al voltant del 2900 aC, uns cinc cents anys després", ha explicat el professor.
"Podria ser que els homes del neolític tardessin cinc cents anys a arrossegar les pedres fins a Stonehenge, però aquesta possibilitat és força improbable. Segurament es tracta de pedres utilitzades primer en algun monument local, en algun lloc a prop de les pedreres, que més tard hauria estat desmantellat", afegeix Mike Parker Pearson. Si es confirmen totes aquestes teories, el transport de les pedres des de Gal·les fins a Stonehenge es podrà considerar com una de les consecucions més notables de les societats del neolític. Els arqueòlegs calculen que els vuitanta monòlits van pesar menys de dues tones i que s'haurien arrossegat damunt d'estructures de fusta i a través d'una mena de rails.
El professor Mike Parker Pearson encapçala un projecte de la University College de Londres que també implica especialistes de les universitats de Manchester, Bournemouth i Southampton, entre altres.
