Subscriu-t'hi
Actualitat

Els morts oblidats de les fosses

Aquest 2017 està previst el desplegament d'un pla de fosses amb intervencions a tot el territori català

Mia Salarich
13 de gener de 2017
Exhumació d'una fossa de represaliats de la Guerra Civil a Balboa (El Bierzo) -  FCPB - Archivo fotográfico Foro Cultural Provincia de El Bierzo / Wikimedia commons
Exhumació d'una fossa de represaliats de la Guerra Civil a Balboa (El Bierzo) - FCPB - Archivo fotográfico Foro Cultural Provincia de El Bierzo / Wikimedia commons
"Reunieron a los presos. Era ya de madrugada y se veía todo muy bien. Nos pusimos en marcha y llegamos a la carretera de Esparraguera. Pero no aguardaba ningún camión ni otro medio de transporte. Ya nos escamamos todos los que íbamos. Tanto más al ver un camino vecinal, a la izquierda, y a unos doscientos metros, unos cipreses nos convencieron de la trágica realidad. Comenzamos a oír protestas de los conducidos y el ruido de sus tripas al darse cuenta de lo que iba a ocurrir. Costó trabajo conducirles hasta la pared del cementerio..." Aquest fragment està extret del dietari del soldat Manuel Prado. Avui, a la llosa del cementiri d'Abrera hi consten els noms dels afusellats aquella matinada del febrer del 1939.

La fossa d'Abrera tenia un objectiu clar: ocultar un crim. Malgrat que a l'Estat espanyol aquest tipus de fosses destinades a amagar les víctimes de la represàlia franquista són numèricament molt importants, a Catalunya abunda més una altra tipologia de fosses: les que s'obriren per enterrar els milers de soldats que queien abatuts tant d'un bàndol com de l'altre. No es tracta de res estrany si es té en compte que el front de la guerra va quedar estabilitzat durant nou mesos al Principat i que, enmig del camp de batalla, tan sols hi havia temps per soterrar a cuita-corrents els qui queien sota els trets i la metralla.

Actuacions del Segre a l'Ebre
En aquest sentit, és lògic que les zones dels fronts del Segre, la Noguera Pallaresa i de l'Ebre condensin bona part de les fosses que encara ara emergeixen al Principat. Des del 1999, s'han fet 66 actuacions de recollida de restes òssies en superfície i 22 actuacions en fosses. A més, l'equip de documentació de fosses de la Universitat Rovira i Virgili, coordinat per Josep Sánchez Cervelló i encarregat pel Departament d'Exteriors de la Generalitat, ha localitzat vint punts on hi ha restes òssies en superfície en el marc d'un estudi realitzat a tot l'Ebre i el Priorat.

Aquest tipus d'actuacions són un pas imprescindible per recuperar els cossos dels desapareguts. Avui, hi ha 4.886 desapareguts censats durant la guerra civil i el franquisme. En les actuacions dutes a terme fins ara s'han pogut recuperar 163 individus i en 539 casos s'ha pogut determinar el lloc exacte de la inhumació. La majoria d'ells són homes destinats als fronts de guerra, cosa que corrobora que la tipologia de rases més abundant del Principat és la que correspon als fronts de guerra.

Respecte del nombre total de fosses que hi ha a Catalunya, ara mateix n'hi ha identificades 380, de les quals 166 estan plenament confirmades. Com s'ha dit, no totes són iguals. Hi ha les dels fronts de guerra però també les de la repressió de l'Exèrcit franquista durant la guerra i després.

Georadars i drons
En aquest sentit, són especialment esfereïdores les històries d'algunes de les fosses que es troben al Pallars Sobirà. En aquesta comarca, al principi de la guerra no hi va haver pràcticament violència si ho comparem amb altres zones del país. No obstant això, durant l'ocupació franquista, es van produir desenes d'assassinats d'habitants de petits poblets que, per delacions veïnals, van ser executats i enterrats en fosses. N'és un exemple el cas dels dotze veïns d'Isavarre detinguts per les forces franquistes el 16 d'abril del 1938. Tots ells van ser executats i inhumats l'endemà al mateix fossar que hores abans havien hagut de cavar en un prat proper a la Bonaigua. En aquest moment, es troben en curs dues actuacions en dues fosses pallareses: una per localitzar la fossa de l'Hostal Aidí, a Llavorsí, i una altra al cementiri de Tremp que ha permès recuperar les restes d'una persona acusada de col·laborar amb el maquis i que va morir el 1948 al dipòsit judicial d'aquesta localitat. En aquestes actuacions, s'han fet servir un georadar i drons per a la prospecció geofísica i posteriorment s'han dut a terme tècniques arqueològiques.

El pla de fosses per al 2017
Moltes de les rases on encara hi ha desapareguts són les fosses dels cementiris. Una de les més destacades és la del cementiri de Montcada i Reixac, en la qual es calcula que s'hi van llençar entre 600 i 700 persones víctimes de la violència revolucionària dels grups d'incontrolats que van emergir a Catalunya just després de la derrota de l'aixecament feixista el juliol del 1936.

Respecte de les fosses ubicades als cementiris, està previst fer prospeccions al cementiri de Salomó (Tarragonès), per recuperar les restes de dos soldats morts en els combats del 19 de gener del 1939, i al cementiri d'Alguaire (Segrià), amb l'objectiu de recuperar les restes de dos executats el 1938. Igualment, es faran prospeccions en sis punts localitzats a Vilanova de Meià (la Noguera), Gavet de la Conca i Figuerola d'Orcau (el Pallars Jussà).

Recentment, ja s'ha intervingut a les fosses de Mas Grau (Gandesa), Sénia del Terratrèmol (Benissanet), Tabacalera (Tarragona), los Raimats (la Fatarella), lo Molló (la Pobla de Massaluca), Pou del Baró (Gandesa) i Bon Vent (Corbera d'Ebre).

Una vegada es tinguin les mostres genètiques de les restes òssies que es van localitzant a Catalunya es creuaran amb les dades genètiques dels familiars inscrits al Programa d'Identificació Genètica de la Generalitat.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto